El passat diumenge 15 de setembre, la colla sardanista Dansaires del Penedès va participar en el 72è concurs de colles sardanistes Tarragona. A la categoria alevina va participar la colla Menuts Dansaires i a la gran els Dansaires del Penedès.

A continuació podeu veure les classificacions del concurs:

I algunes imatges del concurs:

Els Dansaires del Penedès vam organitzar i col·labora en la Diada a l'exili que es va celebrar el passat 8 de setembre a Brussel·les. A continuació us mostrem un parell de vídeos sobre l'acte celebrat a la capital belga.

El primer vídeo es un petit vídeo de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, adreçant un breu discurs al públic assistent a la diada.

Fent clic al enllaç de sota, podran veure l'anàlisi d'una imatge per part d'en Marc Giró a una secció del programa de TV3 Està Passant.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/esta-passant/limatge-del-dia-per-marc-giro/video/5914846/

El passat dia 8 de setembre, el cap de setmana abans de la Diada, els Dansaires del Penedès i l'Assemblea Nacional Catalana, amb la col·laboració del Casal Català de Brussel·les, van dur a terme a la capital belga l’acte anomenat la Diada a l’exili, on hi van assistir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els ex consellers Lluís Puig i Meritxell Serret, actual delegada del Govern a Brussel·les. En Toni Comín, vicepresident del Consell per la República, s’incorporà un pèl més tard a la ballada, tot just el temps de desplaçament des de l’aeroport, ja que arribava des de Londres. Si bé prèviament els dos actes havien de realitzar-se per separat a la ciutat Belga, finalment es van poder realitzar conjuntament en un indret tan destacat com és el Boulevard du Centenaire, l’avinguda on hi ha l’espectacular escultura Atomium, construïda per a l'Exposició Universal de l’any 1958. La idea d’organitzar una ballada en honor al president i consellers exiliats per part dels Dansaires del Penedès ja venia de feia molts mesos i d'inici estava previst poder fer-ho per Sant Jordi, però finalment per motius d'agendes polítiques, es fixà aquesta data més propera a l'11 de setembre. 

La celebració de la Diada de la colla sardanista Dansaires del Penedès del Vendrell i del nombrós públic assistent, va comptar amb la participació de la Cobla Ressò que va interpretar les diferents sardanes. La ballada, va començar amb la sardana La plaça d’Amer de Pere Fontàs (població natal d’en Puigdemont) i la Sardana Curta. Girona m’enamora d’en Ricard Viladesau fou la tercera peça, just en el moment en que l’expresident arribà. En aquell moment la cobla interpretà Els Segadors i s’aprofità per fer la rebuda i així iniciar els parlaments coordinats per l' Isaac Mestres de l’ANC. Hi hagué la lectura d’un poema d’en Miquel Martí i Pol, manifestos per part de la sardanista gironina Montserrat Juvanteny, del president dels Dansaires Joan Morros, dels responsables de l’Assemblea Nacional Catalana a Brussel·les, d’en Lluís Puig i finalment d'en Carles Puigdemont amb un discurs ple d’agraïment, de força i d'ànims per a tots els assistents.

Després dels parlaments, es continuà amb la ballada, amb la preciosa La Flama de la Sardana del mestre tarragoní d’Horta de Sant Joan Tomàs Gil i Membrado, a mode d’exhibició per part de la colla vendrellenca. El gironí Josep Antoni López, present a la capital Belga, va estrenar sardana en aquesta Diada, una peça dedicada al president Puigdemont, titulada Però a Girona més. López explica que “vaig compondre aquesta sardana als inicis que Puigdemont era al capdavant de la Generalitat, partint de la frase del programa de TV3 “Polonia”. La idea era estrenar la sardana a Girona, però mai s’havia trobat el moment oportú, i “quan els Dansaires van proposar-me d’anar a Brussel·les i fer l’estrena allà, amb el president Puigdemont present, no m’ho vaig pensar dues vegades”.

Els Dansaires del Penedès ballant als peus de l'Atomium 

A més de l’estrena a Brussel·les, la ballada va tenir connotacions especials. D’una banda es va interpretar la peça de la ripollesa Montserrat Pujolar, també present, Amb l’esperit vibrant, en el 40è aniversari de la seva estrena, motiu pel qual s’interpreta arreu en ballades, concerts i aplecs. L’autor Dani Gasulla, que també havia de ser present a l’acte, però que per problemes de darrera hora no hi pogué ser, també hi tingué una sardana a la ballada, anomenada Petits teutons, composta a partir d’una antiga cançó alemana que data del 1808, titulada Es tanztein Bi-Ba-Butzemann, la música de la qual sembla que digui “Viva Puigdemont”. La sardana es va estrenar el 21 d’abril de 2018 i es va fer molt popular. Una de les sardanes més esperades fou Somni, de Manel Saderra Puigferrer, la preferida del Conseller Lluís Puig i pel mateix president Puigdemont.

El programa es va completar amb la sardana Tota una història del compositor i músic Carles Santiago (dedicada als Dansaires del Penedès), qui precisament fou present com a reforç de luxe de la Cobla Ressò. La última interpretació de la cobla fou la Santa Espina. En Joan Morros explicà a tots els presents que sempre hi ha unes paraules en totes les ballades, aplecs i concerts des de fa gairebé dos anys en record del presos polítics i persones exiliades, acabant amb una forta ovació. Cal dir que la participació fou destacable, tant com a assistència com de gent que ballà, entre ells, els polítics exiliats, que pràcticament les ballaren totes. 

Imatge de la Diada a l'exili amb la cobla, diversos dansaires i el públic assistent

Una representació composta per sardanistes de diferents llocs del país com El Vendrell, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Ripoll, Sant Cugat, l’Escala, Anglès i Girona, entre ells en Joan Vidal i Gayolà, ex conseller de governació de la Generalitat, van acompanyar els Dansaires en aquesta Diada. La majoria dels membres de la colla i de la cobla van fer el viatge d’anada i tornada en el mateix dia, pel que van estar gairebé 24 hores viatjant, ballant i tornant a casa, això si, contents per l’acte del qual havien format part. I no ens voldríem oblidar d’un altre dels assistents, que no és més que en Xavi Coral, actual corresponsal de TV3 a Brussel·les que tot i estar treballant no va tenir cap problema de mostrar la seva simpatia amb tothom qui li demanava una fotografia.

Un cop passats els dies, determinada premsa nacional feia mofa de l’acte, si les senyeres estelades era al terra, si no hi havia gent a la ballada (eren prop d’un centenar), si la colla sardanista anava mudada amb corbata groga (era la cobla) o si la tarima en la qual va parlar el President era poc adequada, però res més lluny de la realitat. Ningú dels presents podia imaginar una ballada millor, amb precioses sardanes al voltant de la gent que estima i admira amb una senzillesa i proximitat tan destacable. Sens dubte fou una Diada que els presents recordaran amb il·lusió durant molt de temps i en especial els Dansaires del Penedès, ja que quan en Carles Puigdemont era a punt d’abandonar l’emplaçament, els va escriure una dedicatòria d’agraïment, com en el seu moment ja féu fa uns anys el MHP Artur Mas en una ballada a la que assistí.

Els Dansaires del Penedès i la Cobla Ressò amb la Meritxell Serret i en Toni Comín

Una fita més per part de la colla vendrellenca

Potser per a alguns aquesta colla sardanista pot passar desapercebuda o com una autèntica desconeguda, però els llocs on els Dansaires del Penedès han aconseguit portar la dansa nacional en les últimes dues dècades no és una fita gens senzilla. Són la segona colla en actiu més antiga de Catalunya, nascuda l’any 1946. El fet d’haver estat en nombrosos indrets portant la sardana i el nostre país per arreu, féu que el president dels Dansaires Joan Morros, recentment guardonat amb el premi Floricel Rosa d'Or d'Anglès 2019 entregat pel mateix Molt Honorable President de la Generalitat Quim Torra, es posés com a un nou repte el poder estar al costat d’aquells que l’exili fa que no puguin ser per la Diada a casa seva. La colla ha portat la sardana arreu del món, des de la ONU a Nova York, al Vaticà davant el Sant Pare, Jordània, Egipte, Síria i a l’America Llatina, passant per Terra Santa, el Machu Pichu, la Índia, Sudàfrica i d’altres llocs del món.

GALERIA D'IMATGES DEL VIATGE

El passat diumenge 25 d'agost, la colla sardanista Dansaires del Penedès va participar en el concurs de colles sardanistes d'Alió (Alt Camp). A la categoria alevina va participar la colla Menuts Dansaires, a la gran, els Dansaires del Penedès i a la veterana, la colla Penedès.

A continuació podeu veure les classificacions del concurs:
.

Les fotogràfies de l'entrega de premis:

El passat diumenge 18 d'agost, la colla sardanista Dansaires del Penedès i la cobla Reus Jove vam participar en la ballada de la Festa Major de La Bisbal del Penedès 2019. Com a altres exhibicions, la colla va oferir dues sardanes de lluïment dins l'església del poble. Un cop acabada la missa, vam ballar És La Moreneta d'Antoni Carceller i La Bisbal del Penedès d'en Tomàs Gil i Membrado, magníficament interpretades per la cobla Reus Jove. 

Tot seguit, la ballada va continuar a la mateixa plaça de l'església. La colla i la cobla van oferir una sardana de lluïment, una de punts lliures i la sardana curta al públic assistent, que entremig dels dansaires es van sentir protagonistes de l'acte.

Uns 10.500 km fins a la ciutat de Kuala Lumpur (Malàisia) i uns 2.000 més fins a l’illa de Bali (Indonèsia) són els que han recorregut el Dansaires del Penedès per continuar amb l’obra de difusió sardanista arreu del món, fent així el viatge amb més trajecte fins ara. El mes d’abril la colla sardanista va volar fins al sud-est asiàtic, en un viatge d’onze dies organitzat per a un grup de seixanta persones, vint-i-cinc dels quals van fer una extensió de tres dies per visitar Singapur i els seus extravagants edificis.

Kuala Lumpur, ciutat de contrastos

Després d’unes 11 hores d’avió, fent escala a Qatar, i un descans a l’hotel on es van allotjar, la colla va iniciar l’itinerari per la ciutat de Kuala Lumpur. Aquesta és característica pels seus contrastos entre els espectaculars gratacels i els edificis d’època colonial. De bon matí, tot el grup es va dirigir a visitar Les coves de Batu, conegudes pels 272 esglaons que van haver de pujar petits i grans per poder veure les diverses coves naturals que formen el complex. La cova principal, anomenada Cova del Temple, té més de 400 milions d’anys d’antiguitat i es troba al cor de la muntanya, a uns 100 metres d’alçada. Per deixar-ne constància, els Dansaires van voler ballar als peus del déu guerrer hindú Muruguan, representat amb una llança amb la qual podia matar els dimonis i que també simbolitza la il·luminació i el coneixement.

D’altra banda, la colla va voler repetir l’estampa del Burj Khalifa, per tant, el grup va visitar les Torres Petronas, que poden presumir de ser les torres bessones més altes del món. Després de sopar-hi a dins, els Dansaires van desitjar ballar per aconseguir una de les fotografies estrella del viatge.

Ballant als peus del déu Muruguan a Les coves de Batu

Realment meravellós

Després de dos dies intensos per Kuala Lumpur, el grup va continuar amb el recorregut agafant un avió per arribar a Bali. Una de les primeres visites que van fer a l’illa va ser a la terrassa d’arròs més gran reconeguda per la UNESCO, anomenada Jatiluwih. El mateix nom de la terrassa ja serveix per fer-ne una descripció, atès que en balinès Jati significa “realment” i Luwih “meravellós”. La gran extensió de verd intens dels camps d’arròs envoltats de palmeres deixa sense alè a tota persona que gaudeix amb les sensacions que transmet aquest paisatge. Davant de l’admiració de saber que es tractava d’un lloc de treball que ha mantingut vives a moltes famílies durant generacions, la colla va decidir vestir-se per ballar en un lloc sagrat, ja que per als balinesos l’arròs és vida.

La colla a la terrassa d’arròs Jatiluwih

Bali, terra de temples

A més a més de les platges paradisíaques i la gran diversitat de paisatges, Bali també és coneguda pels temples i els santuaris on els habitants de l’illa poden rendir culte als déus. Un dels temples que va visitar el grup va ser el d’Ulundanu, dedicat a la deessa de l’aigua Dewi Danu. Aquest es troba en un fantàstic paisatge amb el llac Bratan envoltat de verdes muntanyes entre les quals es troba el volcà Batur. Per aquesta magnífica ocasió, els Dansaires van decidir ballar la sardana Estany de Travertins que en Pitu Chamorro va dedicar a un dels llacs de casa nostra.

Els Dansaires ballen al temple d’Ulundanu

Aprenem d’altres cultures

Un dels motius del viatge és difondre la nostra dansa arreu del territori mundial. Però, també ens agrada viatjar per aprendre de les cultures pròpies dels indrets que visitem any rere any. Sempre que la colla ha visitat un lloc sagrat en els diversos viatges que ha fet durant el transcurs de la seva història, els seus membres han hagut de respectar la vestimenta tradicional del lloc. En aquest cas, a l’illa de Bali és obligatori per a homes i dones portar un pareo per entrar als temples. El pareo és un tros de tela que cobreix el cos des de la cintura fins als peus.

Alguns dels temples que va visitar la colla als quals es van haver de posar els pareos són el temple Batuan, construït fa uns 1000 anys i Tirta Empul, el temple de l’aigua que és utilitzat pels hindús per realitzar la cerimònia de purificació. En aquest darrer, la colla va ballar la sardana Gota d’aigua d’en Pere Calders, amb la qual van poder interpretar les precioses melodies de la peça juntament amb el soroll de l’aigua del temple, gaudint així d’un moment únic i màgic.

La colla mostra els pareos al temple Batuan

Quan està tot previst i ...

Quan es viatja, la majoria de persones es planifiquen l’itinerari. Però, tots sabem que a l’hora de la veritat poden sorgir imprevistos que ens fan improvisar i que acaben esdevenint anècdotes per explicar. Doncs aquest és el cas de la visita del grup al Money Forest. Es tracta d’una gran reserva natural en la qual es poden trobar diversos temples, tot i que és coneguda gràcies als grups de micos que hi habiten. Durant la visita un membre de la colla va intentar acariciar a un dels micos i aquest el va mossegar al braç. Ràpidament van portar el noi als serveis mèdics del parc per curar la ferida i evitar tot tipus d’infecció. Per sort tot va quedar en un ensurt.

D’altra banda, una anècdota curiosa del viatge va ser el dia que el grup va anar a veure el Tanah Lot. Aquest és un preciós temple hinduista ubicat a un illot a uns 100 metres de la costa sud-est de l’illa de Bali. Està dedicat als esperits guardians del mar i els autòctons creuen que està vigilat per perilloses serps marines que habiten per la zona. El grup tenia previst anar a veure el fantàstic trenc d’alba que ens ofereix el paisatge, però van arribar quan ja era massa fosc per fer la fotografia de la colla ballant. Així doncs, van quedar tan enamorats del lloc que van decidir perdre temps dedicat a una altra visita per poder-hi ballar i aconseguir una magnífica postal. En aquesta ocasió també van tenir la sort d’enganxar marea baixa, ja que si aquesta és alta, l’accés al temple queda inundat i és molt perillós. Com en aquest cas hi va haver més temps, la colla va poder ballar en dos llocs diferents per poder fotografiar el temple des de dues perspectives diferents.

La roca foradada i l’accés al Tanah Lot

GALERIA D'IMATGES DEL VIATGE

BALLADA DE SARDANES A BRUSSEL·LES

El proper 8 de setembre, la colla sardanista Dansaires del Penedès organitza una ballada de sardanes a la capital belga. Convidants pel Casal Català de Brussel·les i a càrrec de la cobla Ressò dels Dansaires del Penedès es celebrarà un acte extraordari. La ballada es durà a terme a l'Avinguda de l'Antomium juntament amb un acte organitzat per l'ANC de Brussel·les.

Programa d'actes:

13:00h: Ballada de sardanes (13:30 arribada dels polítics exiliats)

- Sardanes pel públic

- Exhibició dels Dansaires del Penedès (sardanes de lluïment i de punts lliures)

- Sardana curta

Si desitgen més informació sobre l'acte, poden enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Preus:

1 dia: 220 € 

2 dies: 303 € 

4 dies: 505 € (inclou excursió a Gante i Bruges)

Per a més informació sobre el viatge, poden contactar amb l'agència de viatges Som Viatges.

Telèfon de contacte: 93 811 51 28

Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Adreça: c/ Josep Llançà, 15 (Vilanova i la Geltrú)

Unes 16 hores de vol vam necessitar els Dansaires del Penedès per creuar l’Atlàntic i arribar a Sud-amèrica per primera vegada a la nostra història. Nova York, Washington, San Francisco, Las Vegas, Mèxic... La colla tenia entre cella i cella el desig de visitar la part sud del continent i el Perú va ser el destí escollit per a fer la difusió de la nostra dansa, la sardana.

El mes d’abril, vam volar fins al Perú per fer un viatge de dotze dies, organitzat per a una cinquantena de persones, dels quals la majoria van fer una extensió de tres dies per visitar Nazca.

La capital de l’Imperi Inca

Fent una visita ràpida per Lima, aquell mateix vespre vam agafar un avió direcció Cusco, ciutat que va ser la capital de l’Imperi Inca. Només arribar a l’aeroport i agafar les maletes, uns peruans molt amables ens fan oferir fulles de coca perquè els seus efectes serveixen per neutralitzar el mal d’altura, ja que la ciutat es troba a uns 3.400 msnm.

El dia que vam fer la visita per la ciutat, vam començar per la fortalesa de Sacsayhuaman, situada a 2 km de Cusco. La fortalesa està formada per tres plataformes superposades d’aproximadament 360 m de llarg i protegides per murs de pedra. El que més ens va impressionar és com els Inques treballaven la pedra donant-li formes tan exactes i com la transportaven peces enormes des de les pedreres fins a les construccions. A una de les plataformes de gespa hi vam poder ballar la sardana La Colometa, per commemorar el centenari del naixement de Viladesau i per començar a conscienciar-nos que ballar sardanes a 3.400 msmn no ho pot fer qualsevol.

La mateixa nit de la visita a Cusco, com és tradicional a tots els viatges, vam anar a sopar a un restaurant on ofereixen un espectacle folklòric del país. En aquest cas, vam poder veure una agrupació musical on l’instrument que destacava era la flauta peruana que tos coneixem de la música de relaxació. Tot seguit vam gaudir de diverses danses, de les quals una ens va sorprendre molt. Van demanar a una de les nostres dansaires que sortís a l’escenari per participar. Aquesta consistia que un de la parella havia d’anar encenent mistos per intentar cremar el mocador de la seva parella, que penjava del pantaló, mentre aquesta ho evitava movent la pelvis al ritme de la música.

Una de les anècdotes del viatge ens va passar just abans d’anar cap al restaurant. Durant la visita per la ciutat que vam fer durant tot el dia, vam observar com a la Plaza d’Armas, que és la plaça més important de la ciutat, hi havia algunes agrupacions practicant una desfilada. Per tant, just abans de sopar vam decidir oferir una exhibició de sardanes a la gent de Cusco. Ens vam presentar a la Plaza d’Armas uniformats i vam ballar Tota una història d’en Carles Santiago, sardana dedicada als Dansaires del Penedès, que aquest any hem celebrat el 72è aniversari. A continuació, amb la resta del grup i alguns peruans que es van posar a la rotllana, vam ballar Independansa d’en Jordi Paulí, fins que dos policies ens van demanar amablement que no podíem ballar a la plaça sense permís. No sabem que passaria a altres països si no demanéssim permís...

Els Dansaires del Penedès ballant a la fortalesa de Sacsayhuaman, Cusco (Perú, 2018)

Munay Pachamamma

Molt aviat ens vam llevar per agafar un tren a l’estació d’Ollantaytambo i dirigir-nos cap a Aguas Calientes, coneguda per les termes que hi ha dins la selva. Després de fer una breu ruta per l’indret, vam agafar busos llançadora que ens van portar a la visita més esperada del viatge, la ciutat perduda dels Inques, Machu Picchu.

Cap a meitats del segle XV, a l’Inca Pachacútec li va impressionar les particulars característiques del lloc delimitat per dues muntanyes, Machu Picchu (muntanya vella) i Wayna Picchu (muntanya jove). Així doncs, Pachacútec va manar construir un complex de luxe.

L’excursió va començar amb una visita per la ciutat passant pels llocs més importants: el mirador, el Templo de las Tres Ventanas, l’Intihatana, la plaça principal... Tot seguit, amb el petit sacrifici de pujar unes quantes escales, vam tenir el temps lliure suficient per pujar a un lloc més elevat i ballar la sardana Sota el Sol de Catalunya d’en Jaume Bonaterra. Per a la cultura andina, la Pachamamma (mare natura) és una divinitat, ja que els seus elements són els que donen la vida als seus habitants. Els inques tenen diverses danses que fan per a donar gràcies a la Pachamamma, per tant, nosaltres vam decidir ballar aquesta sardana per donar gràcies al Sol.

La colla a la ciutat de Machu Picchu (Perú, 2018) 

Mostrant la nostra dansa a les autoritats

Dins dels dies en els quals estàvem allotjats a la ciutat de Puno, vam visitar el llac Titicaca, conegut com el llac navegable més alt del món. Dividits en dues llanxes motores, vam anar visitant alguns llocs de la part més costanera del llac. L’illa de Taquile va ser l’última parada que vam fer. És un indret bastant especial, ja que la seva societat es basa en el col·lectivisme i continuen vivint segons les antigues tradicions inques, dedicant-se a l’agricultura, l’artesania i la pesca.

Després d’una intensa caminada, vam arribar a la plaça principal on vam trobar a les autoritats fent el pregó. Tot seguit, ens van rebre i per agrair-ho vam ballar la sardana Estany de Travertins d’en Pitu Chamorro en honor a l’aigua, element important per a la cultura andina, ja que forma part de la Pachamamma. En aquest cas, vam ballar a uns 4000 msnm. Per a molts queda com una dada anecdòtica, però els que vam ballar recordem algunes cares de patiment quan s’aprovava el salt.

 Ballant davant les autoritats de l'illa de Taquile (Perú, 2018)

Senzill homenatge

Una de les visites que va tocar més d’una fibra va ser a les illes flotants. A la Badia de Puno (llac Titicaca) hi ha un conjunt d’illes flotants, d’una grandària similar a la plaça de qualsevol poble. Aquestes estan construïdes amb totora, una planta aquàtica que creix al llac. Aquestes illes estan habitades pel poblat ancestral dels Uros.

En arribar a una de les illes, ens van fer una breu xerrada sobre els Uros i el seu estil de vida ancestral. Després, vam tenir l’oportunitat de fer una volta per l’illa i veure com a unes cases no molt més grans que una habitació, hi pot arribar a viure una família d’unes deu persones.

Finalment, tenint present que aquell mateix dia a Barcelona es va fer una manifestació pels presos polítics i els exiliats pel procés, vam decidir fer un senzill i emotiu homenatge. En Joan Morros, president de la colla, va fer un breu discurs recordant la situació política, social i cultural que vivim a Catalunya. Per acabar, vam dedicar un minut de silenci als presos, als exiliats, als que lluiten i als que han lluitat per la terra, tot escoltant unes notes del Cant dels Ocells.

 Els Dansaires del Penedès flotant al llac Titicaca (Perú, 2018)

El vol del Còndor

Igual que a Sud-àfrica, ens va tocar matinar per veure la màgia d’algun animal, en aquest cas, el vol del Còndor. Després d’un breu esmorzar, ens vam dirigir en autobús fins al mirador de la Creu del Còndor. Són molt poques les hores del dia que aprofita el Còndor per sortir a passejar.

Abans d’arribar ja ens van avisar que moltíssims turistes fan la visita i marxen sense poder presenciar aquest fenomen. Però, la colla sempre està de sort per a aquestes ocasions, gaudint del vol del Còndor durant una llarga estona. Un fet curiós és el nivell de concentració que es pot arribar a tenir, ja que tothom està en silenci per no espantar-los.

Abans de marxar, ens vam apartar una mica de la gent per poder ballar una mica, tenint la gran fortuna que uns dels còndors va passar gairebé per sobre de la rotllana, observant els aproximadament 3 m d’amplitud que té, poc més d’un metre més gran que la d’un ésser humà.

La colla ballant durant el vol del còndor (Perú, 2018)

GALERIA D'IMATGES DEL VIATGE

President

Joan Morros i Jansà