Mostrant articles per etiqueta: Música

El passat dia 8 de setembre, el cap de setmana abans de la Diada, els Dansaires del Penedès i l'Assemblea Nacional Catalana, amb la col·laboració del Casal Català de Brussel·les, van dur a terme a la capital belga l’acte anomenat la Diada a l’exili, on hi van assistir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els ex consellers Lluís Puig i Meritxell Serret, actual delegada del Govern a Brussel·les. En Toni Comín, vicepresident del Consell per la República, s’incorporà un pèl més tard a la ballada, tot just el temps de desplaçament des de l’aeroport, ja que arribava des de Londres. Si bé prèviament els dos actes havien de realitzar-se per separat a la ciutat Belga, finalment es van poder realitzar conjuntament en un indret tan destacat com és el Boulevard du Centenaire, l’avinguda on hi ha l’espectacular escultura Atomium, construïda per a l'Exposició Universal de l’any 1958. La idea d’organitzar una ballada en honor al president i consellers exiliats per part dels Dansaires del Penedès ja venia de feia molts mesos i d'inici estava previst poder fer-ho per Sant Jordi, però finalment per motius d'agendes polítiques, es fixà aquesta data més propera a l'11 de setembre. 

La celebració de la Diada de la colla sardanista Dansaires del Penedès del Vendrell i del nombrós públic assistent, va comptar amb la participació de la Cobla Ressò que va interpretar les diferents sardanes. La ballada, va començar amb la sardana La plaça d’Amer de Pere Fontàs (població natal d’en Puigdemont) i la Sardana Curta. Girona m’enamora d’en Ricard Viladesau fou la tercera peça, just en el moment en que l’expresident arribà. En aquell moment la cobla interpretà Els Segadors i s’aprofità per fer la rebuda i així iniciar els parlaments coordinats per l' Isaac Mestres de l’ANC. Hi hagué la lectura d’un poema d’en Miquel Martí i Pol, manifestos per part de la sardanista gironina Montserrat Juvanteny, del president dels Dansaires Joan Morros, dels responsables de l’Assemblea Nacional Catalana a Brussel·les, d’en Lluís Puig i finalment d'en Carles Puigdemont amb un discurs ple d’agraïment, de força i d'ànims per a tots els assistents.

Després dels parlaments, es continuà amb la ballada, amb la preciosa La Flama de la Sardana del mestre tarragoní d’Horta de Sant Joan Tomàs Gil i Membrado, a mode d’exhibició per part de la colla vendrellenca. El gironí Josep Antoni López, present a la capital Belga, va estrenar sardana en aquesta Diada, una peça dedicada al president Puigdemont, titulada Però a Girona més. López explica que “vaig compondre aquesta sardana als inicis que Puigdemont era al capdavant de la Generalitat, partint de la frase del programa de TV3 “Polonia”. La idea era estrenar la sardana a Girona, però mai s’havia trobat el moment oportú, i “quan els Dansaires van proposar-me d’anar a Brussel·les i fer l’estrena allà, amb el president Puigdemont present, no m’ho vaig pensar dues vegades”.

Els Dansaires del Penedès ballant als peus de l'Atomium 

A més de l’estrena a Brussel·les, la ballada va tenir connotacions especials. D’una banda es va interpretar la peça de la ripollesa Montserrat Pujolar, també present, Amb l’esperit vibrant, en el 40è aniversari de la seva estrena, motiu pel qual s’interpreta arreu en ballades, concerts i aplecs. L’autor Dani Gasulla, que també havia de ser present a l’acte, però que per problemes de darrera hora no hi pogué ser, també hi tingué una sardana a la ballada, anomenada Petits teutons, composta a partir d’una antiga cançó alemana que data del 1808, titulada Es tanztein Bi-Ba-Butzemann, la música de la qual sembla que digui “Viva Puigdemont”. La sardana es va estrenar el 21 d’abril de 2018 i es va fer molt popular. Una de les sardanes més esperades fou Somni, de Manel Saderra Puigferrer, la preferida del Conseller Lluís Puig i pel mateix president Puigdemont.

El programa es va completar amb la sardana Tota una història del compositor i músic Carles Santiago (dedicada als Dansaires del Penedès), qui precisament fou present com a reforç de luxe de la Cobla Ressò. La última interpretació de la cobla fou la Santa Espina. En Joan Morros explicà a tots els presents que sempre hi ha unes paraules en totes les ballades, aplecs i concerts des de fa gairebé dos anys en record del presos polítics i persones exiliades, acabant amb una forta ovació. Cal dir que la participació fou destacable, tant com a assistència com de gent que ballà, entre ells, els polítics exiliats, que pràcticament les ballaren totes. 

Imatge de la Diada a l'exili amb la cobla, diversos dansaires i el públic assistent

Una representació composta per sardanistes de diferents llocs del país com El Vendrell, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Ripoll, Sant Cugat, l’Escala, Anglès i Girona, entre ells en Joan Vidal i Gayolà, ex conseller de governació de la Generalitat, van acompanyar els Dansaires en aquesta Diada. La majoria dels membres de la colla i de la cobla van fer el viatge d’anada i tornada en el mateix dia, pel que van estar gairebé 24 hores viatjant, ballant i tornant a casa, això si, contents per l’acte del qual havien format part. I no ens voldríem oblidar d’un altre dels assistents, que no és més que en Xavi Coral, actual corresponsal de TV3 a Brussel·les que tot i estar treballant no va tenir cap problema de mostrar la seva simpatia amb tothom qui li demanava una fotografia.

Un cop passats els dies, determinada premsa nacional feia mofa de l’acte, si les senyeres estelades era al terra, si no hi havia gent a la ballada (eren prop d’un centenar), si la colla sardanista anava mudada amb corbata groga (era la cobla) o si la tarima en la qual va parlar el President era poc adequada, però res més lluny de la realitat. Ningú dels presents podia imaginar una ballada millor, amb precioses sardanes al voltant de la gent que estima i admira amb una senzillesa i proximitat tan destacable. Sens dubte fou una Diada que els presents recordaran amb il·lusió durant molt de temps i en especial els Dansaires del Penedès, ja que quan en Carles Puigdemont era a punt d’abandonar l’emplaçament, els va escriure una dedicatòria d’agraïment, com en el seu moment ja féu fa uns anys el MHP Artur Mas en una ballada a la que assistí.

Els Dansaires del Penedès i la Cobla Ressò amb la Meritxell Serret i en Toni Comín

Una fita més per part de la colla vendrellenca

Potser per a alguns aquesta colla sardanista pot passar desapercebuda o com una autèntica desconeguda, però els llocs on els Dansaires del Penedès han aconseguit portar la dansa nacional en les últimes dues dècades no és una fita gens senzilla. Són la segona colla en actiu més antiga de Catalunya, nascuda l’any 1946. El fet d’haver estat en nombrosos indrets portant la sardana i el nostre país per arreu, féu que el president dels Dansaires Joan Morros, recentment guardonat amb el premi Floricel Rosa d'Or d'Anglès 2019 entregat pel mateix Molt Honorable President de la Generalitat Quim Torra, es posés com a un nou repte el poder estar al costat d’aquells que l’exili fa que no puguin ser per la Diada a casa seva. La colla ha portat la sardana arreu del món, des de la ONU a Nova York, al Vaticà davant el Sant Pare, Jordània, Egipte, Síria i a l’America Llatina, passant per Terra Santa, el Machu Pichu, la Índia, Sudàfrica i d’altres llocs del món.

GALERIA D'IMATGES DEL VIATGE

President

Joan Morros i Jansà

El President de la Generalitat, Quim Torra, li ha fet l'entrega del guardó.

El president de la colla sardanista Dansaires del Penedès, el vendrellenc Joan Morros, va rebre aquest diumenge 16 de juny el Premi Floricel Rosa d'Or, un dels reconeixements més importants del món de la sardana. En una jornada que serà difícil d'oblidar per Morros, el guardó es va entregar al municipi gironí d'Anglès, ja que el lliura cada any l'Agrupació Sardanista i Cultural Floricel d'Anglès en el marc del seu aplec. Troba aquí tots els reportatges sobre aquest tema.

Joan Morros i Jansà

Un gran activista de la sardana, que ha treballat intensament per la nostra dansa al Vendrell, a la seva comarca i a moltes comarques de Tarragona, havent donat a coneixer la sardana a nivell internacional. Ha obtingut diversos premis i reconeixements com ara "Premi de l'Obra del Ballet Popular a la dedicació" o "Menció específica del nom de la colla en un document de les Nacions Unides", entre molts altres, junta­ment amb la seva colla Dansaires del Penedes. 

Dimecres, 15 de maig de 2019. El guanyador del Premi Floricel Rosa d'Or d'enguany és Joan Morros, conegut dansaire de colla del Vendrell i actiu impulsor d'esdeveniments i activitats sardanistes. Aquest guardó el lliura cada any l'Agrupació Sardanista i Cultural Floricel d'Anglès en el marc del seu Aplec i és un dels premis més reconeguts del món de la sardana.

Dissabte, 9 de febrer de 2008. La Diputació de Tarragona va homenatjar la colla sardanista Dansaires del Penedès, en un acte que se celebrà al Palau provincial.

El motiu de l'homenatge va ser per celebrar el darrer acte del 60è aniversari de la fundació de la colla i per reconeixer la tasca històrica d’aquesta colla en la difusió i defensa de la sardana. Aquest reconeixement ja s'havia d´haver celebrat l'any 2007, en el marc dels actes commemoratius del 60è aniversari dels Dansaires del Penedès, però aquest es va anar ajornant a causa de les eleccions i la conseqüent renovació del govern de la Diputació

En aquesta foto veiem la taula presidencial i la cobla a dalt de l'enterimat, i la colla asseguda als bancs dels diputats.

EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ VA PRESIDIR L'ACTE

El Saló de Sessions va ser l'escenari que va acollir la part institucional de l'homenatge que va ser presidit pel president de la Diputació Josep Poblet, qui va ser acompanyat a la taula presidencial pel president dels Dansaires el Penedès Joan Morros, pels vicepresidents de la Diputació Albert Vallvé i Quim Nin, i el diputat pel Baix Penedès Josep Guasch.

També hi va assistir el diputat al Congrès Jordi Jané, i una representació de l'Ajuntament del Vendrell formada per la regidora de cultura Marta Tutussaus en representacio de l'alcalde, i el regidor Eladi Llop.

LA PART INSTITUCIONAL ES VA FER AL SALÓ DE SESSIONS

Un públic força nombròs que omplia ben bé el Saló va assistir a la trobada que va començar amb la interpretació de la Sintonia dels Dansaires del Penedès, obra de Joan-Jordi Beumala, per la cobla La Principal de Tarragona. Tot seguit el president Josep Poblet va obrir el torn de paraules destacant la importància que suposa per una colla sardanista el fet de celebrar 60 anys, ja que demostra la tradició, l’esforç i la constància que ha dut a terme, però també posa de manifest que la societat l’ha assumit com un element indispensable de creixement personal i col·lectiu.

Aquest és l´aspecte que oferia el Saló de Sesssions, tot plé de públic.

A més, va agrair l’aportació d’aquesta colla a la festa i a les tradicions més arrelades del país, i va encoratjar a seguir treballant per a continuar formant part de la base tradicional que basteix els fonaments culturals de la nostra pàtria.

Albert Vallvé va resaltar l'especial importància del fet que els Dansaires ensenyin a ballar sardanes a les escoles de tants municipis. Joaquim Nin va destacar que aquest acte té un doble sentit, ja que en primer lloc es ret homenatge als Dansaires del Penedès, però també a la sardana en general, per tot el que representa aquesta dansa per Catalunya. 

Joan Morros va agrair a la Diputació de Tarragona l'homenatge que que oferia a la seva colla i va destacar que la sardana és “el símbol del que hem estat i del que volem continuar essent: catalans”.

A continuació ja va presentar la primera sardana del petit concert que la Principal de Tarragona interpretaria.

CENTENARI DE M.S.PUIGFERRER

L'any 2008 es va commemorar els cent anys del naixement d'un dels compositors de sardanes més volguts i estimats pels sardanistes per la vàlua de les seves obres, M.S.Puigferrer. Dansaires del Penedès és una de les poques colles que té el privilegi de tenir una sardana escrita per Puigferrer i que el mestre va dedicar a la colla pel 40è aniversari de la seva fundació. Ara que durant tot aquest any s'interpretaran arreu sardanes del mestre per tal de commemorar l'esmentat centenari. És del tot adient escoltar la sardana “Colla Dansaires del Penedès “ de J.M. Puigferrer, va dir en Morros.

La sardana que a continuació es va interpretar va ser la que expressa en el seu títol l'acte que se celebrava "Homenatge als Dansaires del Penedès”, la qual va ser composta per Jordi Molina, que com J.M.Puigferrer, és un dels compositor de sardanes de més renom.

CENTENARI DE LA SANTA ESPINA

Seguidament, va arribar un dels moments més emotius de l'acte que va ser quan la colla va ballar, al mateix saló de sessions, La Santa Espina. Va escollir aquesta sardana pel significat especial que té en el simbolisme i el sentiment dels catalans. Els Dansaires del Penedès i la Diputació de Tarragona volen reconeixer plegats aquesta realitat.

VIDEO DE LA SANTA ESPINA

Així doncs, tres parelles de la colla, que eren les que permetia l'espai que hi ha entre els bancs dels diputats, van puntejar aquesta emblemàtica i colpidora sardana d'Enric Morera i Àngel Guimerà, en una ballada sense precedents en aquella sala. L'espai per ballar era molt just, fins i tot amb tres parelles.

LLIURAMENT D´OFRENES

Per finalitzar la part institucional, Josep Poblet, en nom de la Diputació, va lliurar a Joan Morros un trofeu commemoratiu de l'acte amb la següent dedicatòria:

La Diputació de Tarragona a la colla sardanista Dansaires del Penedès amb motiu del 60è aniversari i en reconeixement a la seva tasca en la defensa, difusió i promoció de la sardana.

Amb la intenció de correspondre al president de la Diputació, Joan Morros i els Dansaires del Penedès van donar a coneixer la sorpresa que tenien preparada per a la corporació provincial. L'acte que celebraven no tenia precedents,per tant, van creure que seria bo d'obsequiar a la Diputació de Tarragona amb una sardana que li fos dedicada.

Així, els Dansaires van cercar la complicitat de la cobla i especialment la del seu component i compositor de sardanes Rafel Guinovart amb la finalitat que compongués una sardana per a l'ocasió.

El resultat va ser la sardana que el mateix autor va titular "Ofrena" i que tot seguit va interpretar amb la seva cobla. En acabar, Josep Poblet, gratament sorprès i agraït, va dir que en la propera sessió plenària faria constar en el llibre d´actes que la Diputació tenia una sardana dedicada, obsequi dels Dansaires del Penedès.

BALLADA DE SARDANES AL PATÍ CENTRAL

La segona part de l'homenatge a la colla vendrellenca va transcorre al patí central del Palau,que és tot cobert amb un cúpula de vidre, on la cobla va interpretar sardanes que van ser ballades per la colla homenatjada, en la modalitat de lluïment i punts lliures. També va participar el públic que va assistir a l'acte, el qual va acabar amb la interpretació, una vegada més, de la sardana "Ofrena" que al començament va ser ballada de lluïment per la colla i a les tres darreres tirades s'hi va afegitr tot el públic acabant amb una gran rotllana de germanor que feia goig de veure.

Divendres, 13 de juliol de 2007.  Els Dansaires del Penedès, acompanyats d'una quarantena de persones van pujar a l'autocar que els portaria a la seu del Parlament de Catalunya. El motiu de l'anada al Parlament era la recepció que els oferiria el president de la cambra catalana, Ernest Benach, amb motiu del 60è aniversari de la fundació de la colla. La comitiva vendrellenca anava encapcelada per l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, i també comptava amb la presència de membres de la junta de la Unió de Colles.

La primera cosa que van fer va ser gaudir d'una visita guiada al Palau amb explicacions detallades de la finalitat i la història de les principals estances de l'edifici. La visita va finalitzar a la sala de plens i un cop acabats els comentaris de la guia va fer acte de presència el president Benach, el qual va felicitar la colla per l'aniversari i per la tasca que duu a terme en la defensa i promoció de la cultura de casa nostra.

Les paraules del president del Parlament van ser contestades pel president dels Dansaires, qui va donar les gràcies per la rebuda tan cordial que se'ls va oferir.

En finalitzar l'acte, el president Benach va lliurar una placa de reconeixement als Dansaires del Penedès, tot assenyalant que no és gens freqüent que el Parlament de Catalunya faci aquest tipus de distincions.

A continuació tots els assistents van ser conduïts al pati interior cobert de vidre, el qual destaca pel terra format per un gran escut de la Generalitat, tot de marbre. 

Allí, prenent com a centre l'esmentat escut de la Generalitat, la colla es va fer les fotografies amb l'anella formada, amb la finalitat de deixar constància de la seva estada al Parlament de Catalunya.

Després, també se'n van fer amb el president Benach, primer els components de la colla actual i tot seguit s'hi van incorporar els fundadors dels Dansaires, també presents a l'acte.

En acabar la sessió fotogràfica a l´interior del Parlament van sortir a l´exterior i davant de la façana principal, allà mateix on es celebren els actes de l'11 de setembre, va començar la ballada de sardanes a càrrec de la cobla Reus. Es va elegir aquesta cobla perquè, com la colla, és la més antiga de les comarques de Tarragona.

Com ja s'ha dit al començament, els Dansaires i la seva comitiva anaven acompanyats per l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, qui va fer costat a la colla en tot moment.

En aquesta foto veiem l'alcalde assegut en un banc de diputats i envoltat per Jordi Pell, un dels fundadors de la colla i estudiós de la sardana al Vendrell, la seva esposa i el president del Dansaires Joan Morros.

I ja per finalitzar aquest reportatge, quan el grup va ser a la sala de plens, la guia que els acompanyava, els va invitar a asseure's on vulguessin. Després els va explicar a qui pertanyia l'escó que havien escollit. Així, a tall d'anècdota, a l'avi de la "Mercè Riallera" (el del bastó de comandament) li va dir que ocupava el seient del president Montilla.

Dijous, 5 de febrer de 2004. El Catalan Institute of America és una organització que treballa per celebrar la cultura, la llengua i l’herència catalana a Nova York i més enllà.

Des dels seus inicis, el Catalan Institute of America ha estat un punt de trobada per a tothom que té interès en la cultura catalana als Estats Units i ha estat instrumental en donar visibilitat a Catalunya a l’àrea de Nova York. El Catalan Institute of America organitza trobades periòdiques per celebrar les nostres tradicions a l’estranger i és un punt de referència de tot els nouvinguts.

Al febrer del 2004, a la ciutat de Nueva York va atorgar un reconeixement a la colla per la seva tasca de promoció i difusió de la sardana en el marc de la visita a les Nacions Unides durant el 30th aniversari de la mort de Pau Casals.