Neix a Creixell el 1952, pero de molt jovenet es trasllada a viure al Vendrell, on amb disset anys entra a formar part de la colla Dansaires del Penedès, de la qual, cinc anys després n'assumeix la capdanseria, cosa que possibilita que en l'actualitat sigui un dels capdansers més antics de tot Catalunya.

Difusió sardanista al Vendrell

El 1973 impulsa i crea el Foment Sardanista Vendre­llenc, entitat de la qual avui dia encara és president.

Presidint les dues entitats sardanistes vendrellen­ques impulsa i promou els esdeveniments sardanistes de la vila durant els darrers quaranta anys. Són anys en que es basteixen i consoliden les estructures essencials dels sardanisme al Vendrell. S'instaura el concurs de co­lles de La Fira, el qual és en l'actualitat l'acte més antic continuat d'aquest destacat certamen vendrellenc. D'ell parteix la idea de convertir El Vendrell en Ciutat Pubilla, cosa que va succeir el 2002; i de les celebracions del centenari de l'arribada de la sardana al Vendrell, el 2007.

Les ballades d'estiu dels meses de juliol i agost, que durant molts anys se celebraven els divendres a la nit, les reorganitza i les passa als diumenges a la tarda, les dóna un formant innovador i amb el nom de Sardabona esdevenen un exit tan gran que hom considera que gracies a la sardana, al Vendrell cada diumenge d'estiu a la tarda és Festa Major.

El 2007 crea el programa "La magia de la sardana", que es produeix als estudis de Radio El Vendrell i té una gran difusió. Actualment també s'emet per diverses emissores del Baix Penedes i comarques veïnes, i, fins i tot, per una de l'Alguer, a Sardenya.

El 2009 funda l'Aplec de Coma-ruga que s'ha dut a terme en diverses ocasions.

El 2012 assoleix un acord amb la cobla Resso per dur a terme projectes conjunts amb la seva colla, amb la finalitat d'adreçar-se a ajuntaments i altres entitats culturals per tal d'incentivar i proposar actuacions sar­danistes integrals. De tal manera que la cobla passa a ser una secció de la colla i a anomenar-se Resso dels Dansaires del Penedes.

Difusió sardanista a la comarca del Baix Penedes

Les seves inquietuds sardanistes sobrepassen l'ambit estrictament local i s'estenen a la comarca de la qual El Vendrell és capital. Una de les coses més destacades de la seva acció de difusió sardanista és que sota l'orga­nització dels Dansaires del Penedès, els concursos de colles van arribar a celebrar-se a gairebé tots el pobles de la comarca, cosa que fins aleshores, només se'n feien al Vendrell. Així tenim que Calafell, Cunit, La Bisbal, La Juncosa del Montmell, Bellvei, Santa Oliva, Roda de Bara, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès, arri­baren a tenir els seus concursos de colles. Aquest feno­men el converteix en la persona que organitzava més concursos de colles de tot Catalunya, a la decada passada.

El 2003 es consolida el seu projecte de dotar d'una sardana cada poble de la comarca i recopilar-les en un disc compacte, esdevenint l'única comarca de tot Cata­lunya en tenir un disc d'aquestes característiques.

Difusió a la província de Tarragona

Motivat per la crisi economica i la davallada de co­lles, els concursos donen pas a la Ballada-espectacle, amb la qual es reforça o fa possible la presencia de la sardana, també, a pobles de la província de Tarragona on la nostra dansa no hi té la implantació que hom podria desitjar. D'aquesta manera, la sardana, de la ma dels Dan­saires del Penedès, es ballada a diverses poblacions de la demarcació provincial, fins i tot, i molt especialment, a les Terres de l'Ebre.

Des de fa molts anys, Joan Morros és el delegat de la Unió de Colles Sardanistes a la província de Tarra­gona, cosa que comporta la seva presencia a tots els concursos que s'hi celebren per tenir cura de la part tecnica de la competició.

Difusió internacional

El gran apassionament que sent per la sardana el porta a no conformar-se a difondre la dansa només en l'ambit local, comarcal o provincial, sinó que l'impulsa a organitzar viatges sardanistes internacionals per, amb la seva colla degudament uniformada, ballar-ne arreu del món.