Imprimir aquesta pàgina

Història

Valorar aquest article
(4 vots)

Escriure la dilatada història dels Dansaires del Penedès seria una feina força feixuga, raó per la qual en aquest apartat tan sols s'hi exposen els episodis més destacats. Així veurem com als anys setanta la colla ja mostra dos signes distintius que fan entreveure que arribarà a ser una colla sardanista extraordinària, perquè sortirà del concepte clàssic que hom pot tenir d'una colla. Ens referim als viatges internacionals (1971) i l'organització de tota mena d'actes sardanistes (1974), alguns dels quals seran pioners.

 

1946 - Primera època: Capdanser Enric López i Fuentes

Enric LopezL'any 1946, un grup d'amics es reunien periòdicament per ballar sardanes i quan van considerar que ja en sabien prou es constituïren en colla sardanista. Tenien el delit de participar d'un concurs de colles i triaren el que se celebraria el 12 d'octubre a Vilanova i La Geltrú. La història havia començat.

1963 - Segona època: Capdanser Joan Toldrà i Nín

Joan Todrà i NínAls darrers anys dels 50 l'activitat era minsa. Però el 1963, Joan Toldrà i Nin, dansaire de la Primera Època, tenia la il·lusió de revifar la colla. Volia convertir els Dansaires del Penedès en una colla de prestigi i amb aquest propòsit inicià la recerca de nous dansaires. Els volia que fossin alts i esvelts, i ell ja els donaria una formació tècnica acurada.

 

Els objectius es compliren ben aviat, en esdevenir la colla campiona de la província durant aquells anys, fins que el 1968 arribà al punt culminant d'aquella trajectòria ascendent, en què va guanyar el concurs de la Mercè de Barcelona -el qual era tingut com el més prestigiós d'aquell temps- i alhora va quedar classificada en el grup de les deu primeres colles del Campionat de Catalunya, el qual en aquell temps n'aplegava una cinquantena en una sola classificació.


Del 1964 és la creació del banderí i el logotip actuals.

1971 - Començament dels viatges internacionals

BerlinQuan traspassar les fronteres de l'estat era tot una raresa per a una colla sardanista, Joan Toldrà va començar el costum de fer viatges a l´estranger: Alemanya, França, Itàlia, Anglaterra, Holanda. D'aquella primera època de viatges en resten les fotografies de la colla a Berlín-Est i les cascades del Niàgara.

1973 - Fundació del Foment Sardanista Vendrellenc

Foment Sardanista VendrellencJoan Morros, quan encara no era capdanser, ja tenia la decidida voluntat de crear una entitat per fomentar la sardana al Vendrell. Per tal com, sota el seu impuls i amb la col·laboració d'altres sardanistes de la vila, la majoria dels quals eren components de la mateixa colla, fundaren el Foment Sardanista Vendrellenc, entitat que avui dia encara és en actiu i la presideix.

1974 - Tercera època: President Joan Morros i Jansà

Joan MorrosEl 1974, Joan Morros agafà el relleu a Joan Toldrà, i la colla, amb el nou capdanser, aquell mateix any 1974 tornà a guanyar el concurs de la Mercè en una temporada plena de molt bons resultats i concursos guanyats, els quals li donaren el prestigi de ser considerada com la colla revelació d´aquella temporada.

 

En ser la Tercera Època tan duradora, els Dansaires passen per diferents períodes en què tan bon punt tenen anys de forta embranzida competitiva que va acompanyada d'excel·lents classificacions als concursos, com anys en què no tant; fins que al final de 1999 deixen de participar definitivament al Campionat de Catalunya havent assolit l'any 1986 la millor classificació de tots el temps: el 7è lloc de la categoria d'Honor.

 

El 1996, la colla arriba als 50 de la seva fundació i ho celebra amb un bon grapat d'actes commemoratius. Per aquells anys els Dansaires disposaven d'una colla juvenil, els Joves Dansaires, els quals el 1997 assoliren el destacat 3r lloc al Campionat de Catalunya de colles juvenils.

 

Els Dansaires havien començat a organitzar concursos al Vendrell i a Coma-ruga (1974). De primer ho feien mitjançant el Foment Sardanista que ells mateixos acabaven de fundar, no obstant això, el 1986 n'assumiren l'organització directa i exclusiva. En els anys venidors van estenent aquesta tasca a altres poblacions i a finals dels noranta es convertiren en l'entitat de tot Catalunya que ha arribat a organitzar-ne més de tots els temps.

2000 - Campionat de Catalunya

Tanmateix, en acabar la temporada del 1999 deixaren de participar en el Campionat de Catalunya. Aquest fet vingué motivat per la forta pressió i intensitat dels assajos que es veien obligats a mantenir per anar a buscar una discutible classificació i prou.


La majoria de colles sardanistes que abandonen el Campionat de Catalunya acaben plegant, perquè a fora no hi troben cap al·licient per continuar. Aquesta circumstància no era temuda pels Dansaires, per la raó que en ser tantes les activitats organitzatives que duien a terme tenien motius més que suficients per continuar endavant. Per tal com, passaren de tenir els concursos de colles com a una competició, a considerar-los com una participació.

2002 - Inici dels grans viatges internacionals continuats

CapitoliEls Dansaires ja tenien molta tradició a fer viatges a l'estranger, tanmateix, el viatge a Roma de l´any 2002 per assistir a l'audiència que el papa Joan Pau II els va concedir marca l'inici dels grans viatges internacionals, sovint a fora d´Europa i de gran recorregut, que inclouen un programa de ballades amb sardanes especialment triades per a cada actuació. Aquests viatges han adquirit unes dimensions i magnituds tan extraordinàries que suposen un fenomen mai vist en una colla sardanista.

2006 - La colla es reinventa. Creació de la Ballada-espectacle

La SeniaAbandonen el Campionat de Catalunya l´any 2000, però segueixen ballant concursos com a colla lliure i organitzant tota mena d´activitats. El 1998 va ser l'any que van organitzar més concursos de colles (n'arribaren a organitzar fins a quinze), però en endavant i a causa del declivi de les colles, ja no en podien organitzar tants per manca de colles.


Aquesta circumstància els va portar a crear la Ballada-espectacle, de molt bona acceptació arreu, la qual incorpora un bon grapat d'innovacions i combina la ballada tradicional amb l'actuació especialitzada de la colla.

2007 - Obra de Difusió Sardanista

Logo Obra AbeluxEn ser tantes i tan variades les activitats que organitzen i duen a terme, les quals ultrapassen amb escreix les funcions bàsiques d'una colla sardanista, creen la marca "Obra de Difusió Sardanista" per aplegar i donar nom a totes les activitats de la colla que no són estrictament ballar concursos de sardanes.

 

L'Obra de Difusió Sardanista Dansaires del Penedès, que fou creada el 2007, és la marca que aglutina el conjunt d'accions que duu a terme la Colla Sardanista Dansaires del Penedès amb la finalitat de proposar, organitzar i difondre tota classe d'activitats sardanistes tant a Catalunya com arreu del món.

 

Així, per tal de fomentar la sardana al Vendrell, ja l'any 1973 els Dansaires del Penedès van impulsar la creació del Foment Sardanista Vendrellenc, per bé que com una entitat a part de la colla. Durant els primers anys, els dirigents dels Dansaires s'alternaven en la presidència i vicepresidència de la nova entitat. Des del 2010 Joan Morros en torna a ser el president.

 

L'any que neix l'Obra, comencen a ensenyar la sardana a les escoles; el 2008 creen el programa radiofònic La Màgia de la Sardana; el 2009 per iniciativa i sota el guiatge dels Dansaires neix l'Associació Sardanista de Calafell; també el 2009 els Dansaires instauren l'Aplec de Coma-ruga; El 2011, pel 65è aniversari de la colla, creen l'exposició itinerant i oberta "La sardana al Vendrell, de l'origen a la difusió internacional d´un símbol"; també el 2011, els Dansaires posen el nom de Sardabona a les exitoses i innovadores ballades de sardanes que juntament amb el Foment Sardanista implanten al Vendrell.

 

D'altra banda, la colla continua difonent i promovent esdeveniments sardanistes, els quals no se circumscriuen tan sols al Vendrell, sinó que s'estenen als municipis del Baix Penedès i altres comarques, sense oblidar les ballades i actes que realitza en els seus viatges internacionals.

2007 - Rècord d'activitats

Així, el 2007 arriben a la fita més alta pel que fa a actes organitzats. L'activitat és frenètica a can Dansaires i com es pot veure en el resum d'activitats, la participació i organització de concursos de colles ha minvat en benefici de la Ballada-espectacle. A partir d'aquell any la crisi econòmica es fa sentir també als ajuntaments, la qual cosa motiva que en endavant organitzar coses sigui més difícil.

2007 240

 

2008 - La Màgia de la Sardana

La Màgia de la SardanaNeix "La màgia de la sardana", que és el programa de ràdio que realitzen els Dansaires del Penedès i ve a satisfer una vella aspiració de la colla. El programa és produït a Ràdio El Vendrell i suposa un cas especial perquè arriba a emetre's per deu emissores, algunes de les quals de fora de la comarca del Baix Penedès, fins i tot s'emet per una ràdio de l'Alguer.

2009 i 2010 - Els Joves Dansaires Campions de Catalunya

D'uns anys ençà, els Dansaires apropen la sardana als joves amb l'ensenyament de la dansa a les escoles, la qual cosa ha permès formar les colles de jovenalla del grup. La perseverança en millorar-ne el ball ha donat com a fruit que els Joves Dansaires guanyessin el Campionat de Catalunya 2009 de colles infantils, i el tornessin a guanyar el 2010, essent la primera vegada que una colla dels Dansaires del Penedès guanyà el Campionat de Catalunya en alguna modalitat.

 

Campionat Catalunya

Els Joves Dansaires i el Menuts són rebuts per l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, per haver guanyat el Campionat de Catalunya en llurs categoties.

 

2011 - L'any del 65è aniversari

Berlin

Els anys passen, i passen bé per a la colla, que arriba a la fita del 65è aniversari de la seva fundació plena de vida i de ganes de continuar explorant nous camps i d'innovar coses. Dins d'aquest context creen l´exposició:

 

LA SARDANA AL VENDRELL: DE L'ORIGEN A LA DIFUSIÓ INTERNACIONAL D'UN SÍMBOL.


Aquest és el títol de l'exposició que, juntament amb l´Arxiu Comarcal, creen per commemorar el 65è aniversari. La mostra documenta l'arribada de la sardana al Vendrell l'any 1907 fins a la fundació dels Dansaires el 1946 i continua amb la difusió internacional de la dansa amb les ballades de sardanes que la colla realitza en els seus viatges arreu del món. Consisteix en uns plafons transportables que permeten que l'exposició pugui ser itinerant i exposada a diferents poblacions.

2011 - La Sardabona

La Ballada-espectacle va ser creada el 2006 per actuacions fora vila. El 2011, i per dinamitzar les ballades d'estiu que fan a La Rambla del Vendrell, creen un format nou i molt innovador de ballades i l'anomenen Sardabona, la qual obté un èxit de participació espectacular que la converteixen en una fita molt esperada pels sardanistes i públic en general per l'animació i l'ambient festiu en què s'han convertit aquestes ballades de sardanes.

Què és la Sardabona?

La Sardabona és el nom que rep el model de ballada de sardanes amb les característiques següents:

 

Ballada amb megafonia de gran potència

Els Dansaires del Penedès tenen equip de megafonia propi, de gran potència, i el posen a disposició de la Sardabona juntament amb un comentarista, el qual presenta les sardanes que s'han de tocar, n'explica les característiques, condueix la ballada i va informant de tot el que passa o és a punt de passar.


També hi ha el servei d'un DJ altament qualificat que té cura dels aparells, que la música animada no manqui entre sardana i sardana, i de mescles i efectes sonors sorprenents. A més, posa un micròfon davant de tots els instruments de la cobla per amplificar-ne el so i aconseguir, així, que la música se senti amb tots els matisos, també de lluny.

 

Cadires per a tothom

Els assistents a la Sardabona no cal que estiguin dempeus. Poden seure a les terrasses dels bars de la Rambla, als bancs i, si ho volen, també poden seure al centenar llarg de cadires que els organitzadors posen al seu abast perquè en disposin gratuïtament.


Rifa de regals

Els organitzadors cerquen que restaurants del municipi hi col·laborin oferint àpats per rifar. Així, a cada edició de Sardabona se sortegen cinc o sis tiquets per anar a menjar gratis dues persones als restaurants col·laboradors. A més, també rifen una caixa d'ampolles de cava i un pernil. Són obsequis molt atractius que el públic anhela i desitja amb enardiment.

 

Mitja part animada

La mitja part acostuma a ser llarga, entre un quart i mitja hora. Durant aquest temps la Sardabona ofereix al públic un tipus de ball diferent: es balla la sardana curta, “country” i altres balls ballables, que distreuen i alegren profundament tant el públic que hi participa com el que s´ho mira.


A més, dels músics de la cobla també se'n té cura oferint-los una ampolla d'aigua i un gelat.

 

Abans de començar la darrera sardana arriba el moment més esperat, que és quan donen a conèixer els números premiats de la rifa, cosa que provoca un veritable rebombori entre la gent.

 

En una ballada de sardanes tradicional, els músics de la cobla arriben, toquen i se'n van. Sense gaire cosa més. Altrament, la Sardabona podríem dir que és un altre món, un revulsiu total en la manera de ser i de fer les ballades de sardanes tal com són concebudes des de fa moltes dècades.

 

Fa temps que el món sardanista cerca un nou model de ballada de sardanes que les faci més atractives i concorregudes, i aquest nou model s'ha trobat i provat al Vendrell amb gran acceptació.

 

A la vila, a les tardes dels diumenges d'estiu no hi hauria res més si no fos per les ballades de sardanes. Els altres anys també n'hi ha, de ballades, és cert, però sense cap mena de dubte que enguany, amb la Sardabona, ha estat un autèntic fenomen tan exitós com esperat.
Cada diumenge hi havia més gent a la Rambla ballant, a les taules dels bars, a les cadires o simplement dempeus.

 

Vist tot això, podem deduir-ne que la Sardabona, nascuda al Vendrell, ha estat un gran èxit que esperem que tingui continuïtat l'any que ve i pugui ser un model exportable a altres poblacions de Catalunya.

2011 - Autocar personalitzat

Autocar Dansaires del PenedèsEls Dansaires no paren de cercar noves fites. Amb aquesta finalitat aconsegueixen fer realitat una vella aspiració que tenien, que consistia a tenir un autocar personalitzat i tunejat amb fotografies i lemes referents a la colla i la sardana. D'autocars d´aquesta mena ja hi ha altres entitats culturals que en tenen, però els Dansaires es converteixen en la primera i única colla sardanista de tenir-ne un.

2011 - Ressò, la cobla dels Dansaires del Penedès

Cobla RessòI abans d'acabar l'any del 65è aniversari, els Dansaires arriben a una entesa amb la cobla Ressò, mitjançant la qual aquesta formació musical passa a ser una secció de l'entitat sardanista amb el nom de cobla “Ressò dels Dansaires del Penedès”. Amb aquesta iniciativa els Dansaires es converteixen també en la primera colla sardanista de tenir una cobla, a la vegada que doten El Vendrell d'una cobla domiciliada a la vila després de molts anys de no tenir-ne cap.

2012 - Cambodja i Singapur, el viatge més llarg

Joan Todrà i Nín

Es compleixen deu anys del començament dels grans viatges internacionals continuats. Així, el periple mundial dels Dansaires del Penedès els va portar aquell any a fer el viatge de més distància quiomètrica que ha fet mai una colla sardanista, superant el rècord que establiren ells mateixos el 2008 quan van visitar a la costa oest dels Estats units.

 

Del 12 al 23 de febrer recorregueren el sud-est asiàtic visitant el regne de Cambodja i la ciutat-estat de Singapur.

2014 - Edició del catàleg de l'exposició

Llibre Dansaires del PenedèsL'èxit assolit per l'exposició del 65è aniversari motiva l'Arxiu Comarcal a publicar-ne el catàleg, així, el relat de la història de la sardana al Vendrell des que hi arriba fins a la fundació dels Dansaires i la seva trajectòria amb la difusió internacional que en fan, també queda blasmada en un llibre. El 2015 se n'edita una segona edició.

2016 - Els Dansairses a l'actualitat

Representen un estil diferent de colla sardanista, que no té la competició com a únic i principal objectiu, sinó que també conreen la sardana des d'un vessant més festiu i divulgador. Són una entitat generadora de tota mena d'activitats sardanistes: proposen i organitzen audicions, aplecs, concursos de colles, concerts, ballades-espectacle, ensenyament de la sardana a les escoles, etc.

Conclusió: una colla extraordinària

colladansaires

Una cosa extraordinària és aquella que surt de la norma comunament seguida.

 

Per a una colla sardanista la norma és tenir com a principal i gairebé única dedicació ballar concursos de colles, i més que res, prendre part al Campionat de Catalunya.

 

L'any 2000, coincidint amb el canvi de mil·lenni, els Dansaires decidiren canviar d'orientació, i deixant de competir al Campionat de Catalunya es dedicarien en endavant a empreses que poden ser considerades com a extraordinàries, perquè estan fora de la norma comunament seguida per les colles sardanistes.

 

Així tenim que dos anys després viatgen a Roma per ser rebuts en audiència pel papa Joan Pau II i ballar sardanes davant seu al Vaticà, i al cap de dos anys més volen a Nova York on les Nacions Unides els obren les portes perquè ballin sardanes a la seva seu central.

 

Amb aquestes dues accions havien aconseguit dur a terme una empresa veritablement extraordinària: portar la sardana a la seu de les organitzacions civil i religiosa més importants del món.

 

Roma i Nova York marquen el començament de l´època esplendorosa dels grans viatges internacionals continuats, amb la finalitat de ballar i projectar la sardana i la colla arreu del món, cosa que amb el pas dels anys ha generat la col·lecció de fotografies sardanistes més fascinant que hi pugui haver, les quals són la part més vistosa i admirada de totes aquestes coses que fan dels Dansaires UNA COLLA EXTRAORDINÀRIA.

Llegit 8186 vegades