Diada a l'exili. Brussel·les 2019

Valorar aquest article
(4 vots)

El passat dia 8 de setembre, el cap de setmana abans de la Diada, els Dansaires del Penedès i l'Assemblea Nacional Catalana, amb la col·laboració del Casal Català de Brussel·les, van dur a terme a la capital belga l’acte anomenat la Diada a l’exili, on hi van assistir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els ex consellers Lluís Puig i Meritxell Serret, actual delegada del Govern a Brussel·les. En Toni Comín, vicepresident del Consell per la República, s’incorporà un pèl més tard a la ballada, tot just el temps de desplaçament des de l’aeroport, ja que arribava des de Londres. Si bé prèviament els dos actes havien de realitzar-se per separat a la ciutat Belga, finalment es van poder realitzar conjuntament en un indret tan destacat com és el Boulevard du Centenaire, l’avinguda on hi ha l’espectacular escultura Atomium, construïda per a l'Exposició Universal de l’any 1958. La idea d’organitzar una ballada en honor al president i consellers exiliats per part dels Dansaires del Penedès ja venia de feia molts mesos i d'inici estava previst poder fer-ho per Sant Jordi, però finalment per motius d'agendes polítiques, es fixà aquesta data més propera a l'11 de setembre. 

 

La celebració de la Diada de la colla sardanista Dansaires del Penedès del Vendrell i del nombrós públic assistent, va comptar amb la participació de la Cobla Ressò que va interpretar les diferents sardanes. La ballada, va començar amb la sardana La plaça d’Amer de Pere Fontàs (població natal d’en Puigdemont) i la Sardana Curta. Girona m’enamora d’en Ricard Viladesau fou la tercera peça, just en el moment en que l’expresident arribà. En aquell moment la cobla interpretà Els Segadors i s’aprofità per fer la rebuda i així iniciar els parlaments coordinats per l' Isaac Mestres de l’ANC. Hi hagué la lectura d’un poema d’en Miquel Martí i Pol, manifestos per part de la sardanista gironina Montserrat Juvanteny, del president dels Dansaires Joan Morros, dels responsables de l’Assemblea Nacional Catalana a Brussel·les, d’en Lluís Puig i finalment d'en Carles Puigdemont amb un discurs ple d’agraïment, de força i d'ànims per a tots els assistents.

 

Després dels parlaments, es continuà amb la ballada, amb la preciosa La Flama de la Sardana del mestre tarragoní d’Horta de Sant Joan Tomàs Gil i Membrado, a mode d’exhibició per part de la colla vendrellenca. El gironí Josep Antoni López, present a la capital Belga, va estrenar sardana en aquesta Diada, una peça dedicada al president Puigdemont, titulada Però a Girona mésLópez explica que “vaig compondre aquesta sardana als inicis que Puigdemont era al capdavant de la Generalitat, partint de la frase del programa de TV3 “Polonia”. La idea era estrenar la sardana a Girona, però mai s’havia trobat el moment oportú, i “quan els Dansaires van proposar-me d’anar a Brussel·les i fer l’estrena allà, amb el president Puigdemont present, no m’ho vaig pensar dues vegades”.

 

Exhibició

Els Dansaires del Penedès ballant als peus de l'Atomium 

 

A més de l’estrena a Brussel·les, la ballada va tenir connotacions especials. D’una banda es va interpretar la peça de la ripollesa Montserrat Pujolar, també present, Amb l’esperit vibrant, en el 40è aniversari de la seva estrena, motiu pel qual s’interpreta arreu en ballades, concerts i aplecs. L’autor Dani Gasulla, que també havia de ser present a l’acte, però que per problemes de darrera hora no hi pogué ser, també hi tingué una sardana a la ballada, anomenada Petits teutons, composta a partir d’una antiga cançó alemana que data del 1808, titulada Es tanztein Bi-Ba-Butzemann, la música de la qual sembla que digui “Viva Puigdemont”. La sardana es va estrenar el 21 d’abril de 2018 i es va fer molt popular. Una de les sardanes més esperades fou Somni, de Manel Saderra Puigferrer, la preferida del Conseller Lluís Puig i pel mateix president Puigdemont.

 

El programa es va completar amb la sardana Tota una història del compositor i músic Carles Santiago (dedicada als Dansaires del Penedès), qui precisament fou present com a reforç de luxe de la Cobla Ressò. La última interpretació de la cobla fou la Santa Espina. En Joan Morros explicà a tots els presents que sempre hi ha unes paraules en totes les ballades, aplecs i concerts des de fa gairebé dos anys en record del presos polítics i persones exiliades, acabant amb una forta ovació. Cal dir que la participació fou destacable, tant com a assistència com de gent que ballà, entre ells, els polítics exiliats, que pràcticament les ballaren totes. 

 

Ballada

Imatge de la Diada a l'exili amb la cobla, diversos dansaires i el públic assistent

 

 

Una representació composta per sardanistes de diferents llocs del país com El Vendrell, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Ripoll, Sant Cugat, l’Escala, Anglès i Girona, entre ells en Joan Vidal i Gayolà, ex conseller de governació de la Generalitat, van acompanyar els Dansaires en aquesta Diada. La majoria dels membres de la colla i de la cobla van fer el viatge d’anada i tornada en el mateix dia, pel que van estar gairebé 24 hores viatjant, ballant i tornant a casa, això si, contents per l’acte del qual havien format part. I no ens voldríem oblidar d’un altre dels assistents, que no és més que en Xavi Coral, actual corresponsal de TV3 a Brussel·les que tot i estar treballant no va tenir cap problema de mostrar la seva simpatia amb tothom qui li demanava una fotografia.

 

Un cop passats els dies, determinada premsa nacional feia mofa de l’acte, si les senyeres estelades era al terra, si no hi havia gent a la ballada (eren prop d’un centenar), si la colla sardanista anava mudada amb corbata groga (era la cobla) o si la tarima en la qual va parlar el President era poc adequada, però res més lluny de la realitat. Ningú dels presents podia imaginar una ballada millor, amb precioses sardanes al voltant de la gent que estima i admira amb una senzillesa i proximitat tan destacable. Sens dubte fou una Diada que els presents recordaran amb il·lusió durant molt de temps i en especial els Dansaires del Penedès, ja que quan en Carles Puigdemont era a punt d’abandonar l’emplaçament, els va escriure una dedicatòria d’agraïment, com en el seu moment ja féu fa uns anys el MHP Artur Mas en una ballada a la que assistí.

 

tots

Els Dansaires del Penedès i la Cobla Ressò amb la Meritxell Serret i en Toni Comín

 

Una fita més per part de la colla vendrellenca

 

Potser per a alguns aquesta colla sardanista pot passar desapercebuda o com una autèntica desconeguda, però els llocs on els Dansaires del Penedès han aconseguit portar la dansa nacional en les últimes dues dècades no és una fita gens senzilla. Són la segona colla en actiu més antiga de Catalunya, nascuda l’any 1946. El fet d’haver estat en nombrosos indrets portant la sardana i el nostre país per arreu, féu que el president dels Dansaires Joan Morros, recentment guardonat amb el premi Floricel Rosa d'Or d'Anglès 2019 entregat pel mateix Molt Honorable President de la Generalitat Quim Torra, es posés com a un nou repte el poder estar al costat d’aquells que l’exili fa que no puguin ser per la Diada a casa seva. La colla ha portat la sardana arreu del món, des de la ONU a Nova York, al Vaticà davant el Sant Pare, Jordània, Egipte, Síria i a l’America Llatina, passant per Terra Santa, el Machu Pichu, la Índia, Sudàfrica i d’altres llocs del món.

 

 

GALERIA D'IMATGES DEL VIATGE

musicspuigdemont

 

Llegit 225 vegades
Més en aquesta categoria: « Ballada de sardanes a Brussel·les

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.