HOMENATGE A PAU CASALS A L´ONU

Ballant a l'interior de la seu de les Nacicions Unides.

-ANTECEDENTS-

Dansaires del Penedès és la colla sardanista del Vendrell, de la mateixa vila on va néixer Pau Casals. Pau Casals és el fill més universal que ha donat la vila i el català amb més projecció internacional que ha tingut Catalunya.

Pel fet de ser del Vendrell, no és estrany trobar punts de relació entre els Dansaires i Casals. Però tot i essent la segona colla sardanista en actiu més antiga de Catalunya, aquests punts de relació no poden ser massa nombrosos degut a que la colla té la seva fundació l´any 1946 quan Pau Casals ja estava exiliat. No obstant això, són dues les ocasions en les que el nom de Pau Casals queda vinculat a la història dels Dansaires del Penedès.

-ANADA A PRADA DE CONFLENT EL 1966-

Malgrat seu exili voluntari i davant del fet que el Mestre no vivia a la Catalunya estricta, la colla el va anar a visitar a casa seva a Prada de Conflent per ballar sardanes davant d´ell quan va complir noranta anys de vida.

L´anada va ser una iniciativa conjunta dels Dansaires i dues entitats més de la vila. En aquella ocasió la sardana que la colla va ballar per ell va ser ‘La sardana de les monges' i els dansaires, recorden aquella trobada amb Pau Casals com un esdeveniment memorable en la seva història.

-INAUGURACIÓ DE VILA CASALS EL 2001-

Més recentment, quan es van inaugurar les noves instal·lacions de la casa museu de Vila Casals a Sant Salvador, els Dansaires del Penedès van ser convidats per l´Ajuntament del Vendrell a ballar sardanes en l´acte inaugural, en presència dels Reis d'Espanya, del President de la Generalitat i de la vídua del Mestre entre altres personalitats.

-OBJECTIU-

La colla va pensar que ara que es complien 30 anys de la mort del Mestre, seria bo de fer quelcom per recordar-lo en aquesta anyada rodona.
Potser el que primerament li ve a la ment d´algú quan pensa en Pau Casals, són les paraules que va pronunciar a l´Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York quan es va estrenar l´himne de l´ONU que ell va compondre i que va representar el punt culminant de la seva relació - que ja venia de lluny- amb  aquesta  organització mundial esdevenint des de llavors més català universal que mai.

Tenint present aquesta circumstància, la colla va creure sense cap mena de dubte que la manera més lluïda de recordar-lo seria fer-ho a la mateixa seu de les Nacions Unides. Si el 1966 els Dansaires van ballar per ell a casa seva a Prada, ara pujaria més amunt el llistó i ho faria a " l´altra casa seva ", la de Nova York.

Aquest projecte suposava un repte sense precedents perquè tot i la intensa vinculació que havia hagut entre Pau Casals i l´ ONU, i que ja havien passat 30 anys del seu traspàs, en aquests 30 anys cap institució catalana, ni cap administració pública, ni cap altre entitat sigui de l´àmbit que sigui, no havia fet res per recordar al Mestre en aquesta casa tant vinculada a ell com ho havia estat l´ ONU. Ningú no havia fet res semblant, però els Dansaires s´imposaven el ferm propòsit d´aconseguir-ho. Pau Casals i la pau mundial que sempre va defensar s´ho mereixien.

-VISTIPLAU DE L´ ONU-

Reproducció parcial - omitint dades confidencials- del document mitjançant el qual les Nacions Unides donen el vistiplau als Dansaires del Penedès perquè celebrin l´event.

-LA CELEBRACIÓ-

El dia escollit per la celebració va ser el dimecres 25 de febrer de 2004 a les 13 hores. La colla havia sortit el dia 23  del  Vendrell per anar a Barcelona a agafar l´avió que la portaria a Nova York via París. El 24 va ser el primer dia d´estada a la ciutat. Un dia gris que va nevar poc o molt tot el dia però l´endemà que era el dia assenyalat, va ser un dia d´aquells tant bonics amb cel blau i el sol radiant que invitava a fer la festa.

-PERSONALITATS ASSISTENTS-    

La colla a l´ ONU amb Marta Casals al costat del bust del
Mestre, juntament amb
l'ambaixador espanyol Inocencio Arias i la directora general Thérèse Gastaut

Els Dansaires del Penedès van ser acompanyats i representats davant les Nacions Unides per l´ambaixador d´Espanya a l´ ONU  l´Excm. Sr. Inocencio Félix Arias LLamas, i rebuts i complimentats de part de Nacions Unides per la Directora General de Comunicació  l´ Excma. Sra. Thérèse Gastaut, de França.

L´event va tenir la presència destacada de la Sra. Marta Casals e Istomín, vídua del Mestre, que hi va assistir acompanyada de la Sra. Silvia Formant, que durant 45 anys va ser una alta representant del Secretari General de l´ONU i ha estat sempre molt lligada a Pau Casals.

-EL PROGRAMA-

L´ homenatge va començar amb l´ audició de la Sintonia dels Dansaires del Penedès com a única entitat organitzadora i impulsora de l´acte i tot seguit Thérèse Gastaut va donar la benvinguda als assistents, ressaltant la figura de l´homenatjat i pronunciant entre mig del discurs, les paraules del Vendrell i de Catalunya.

Seguidament va prendre la paraula l´ambaixador Inocencio Arias responent les paraules de la directora general tot donant la benvinguda a ‘los paisanos del Maestro del Vendrell', i que també va tenir paraules en record de Pau Casals.

Val a dir que l´ ambaixador va voler saludar un per un a tots els components de la colla.

A continuació en Joan Morros com a president dels Dansaires del Penedès els va respondre i va donar les gràcies a totes les autoritats i personalitats presents.

-LECTURA DEL TEXT  D´HOMENATGE-

Tres noies de la colla alternades van llegir en anglès i en català el text de l´ homenatge que la colla va  dedicar al mestre i que a continuació es pot llegir íntegre en la versió en català:

Ens hem reunit aquí, per fer aquest acte d´ Homenatge a Pau Casals i per la pau mundial, amb motiu de que ara es compleixen 30 anys de la seva mort.

Pau Casals va néixer a la localitat de El Vendrell, a Catalunya (Espanya) l´any 1876 i va morir a Sant Juan de Puerto Rico el 1973.

No farem un repàs de tota la seva vida, però sí que recordarem algunes de les accions que el Mestre va fer per que la pau regnés al món i perquè la guerra desaparegués del planeta.

Si la guerra havia estat molt present en la primera part de la seva vida, a la segona part va ser la pau la seva preocupació predominant. La seva vida va patir un canvi molt important arran de la guerra civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores va esdevenir un paladí infatigable per la pau  i per l´alliberament de les minories oprimides.
Pel gener de 1939 quan les tropes del general Franco van entrar a Barcelona, inicià el seu exili voluntari. Des de el seu exili a Prada, al sud de França, ajudà als espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel en protesta pels governs que donaven suport a Franco. La seva negació a tocar el seu instrument esdevingué altament significativa.

El 1958 és convidat pel secretari general de les Nacions Unides, a fer un concert per commemorar el Dia de les Nacions Unides.

El concert, juntament amb el missatge de pau que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra, va ser transmès a més de 40 països, convertint-lo des d´aquell moment en símbol de la lluita per la pau al món.
Més tard el 1960, va estrenar a Acapulco la seva obra  El Pessebre. A partir d´aquell moment, decideix dirigir El Pessebre arreu del món com a missatge de fraternitat i de pau mundial, passant a ser la seva activitat musical més important dels seus darrers anys, sempre com a creuada per a la pau i la germanor entre els homes.

La seva condició de paladí de la pau es va consolidant i el 1963, Pau Casals va tornar a actuar a Nacions Unides, aquí on som, per a interpretar-hi el seu  Pessebre.

També actuà a la Casa Blanca pel president Kennedy, que li concedí la Medalla de la LLibertat.

Per la seva complicitat amb la pau, el Secretari General de l´Organització de les Nacions Unides U-Thant, li encarregà la composició de l´Himne de les Nacions Unides perquè servís com a himne a la pau. Aquest himne es va estrenar el 24 d´octubre de 1971.
Durant el concert d´estrena a la sala de plens de l´Assemblea General, Pau Casals es va dirigeix als presents i a tot el món, i va donar un altre missatge de pau i germanor.

L´ ONU li va concedir la Medalla de la Pau. Hi ha persones que no són coherents amb allò que diuen i allò que fan. Aquest no era el cas de Pau Casals. La seva devoció per la pau era sincera. Com ho demostra el fet que a més de les condecoracions que li van ser concedides abans esmentades i moltes més que seria llarg de dir, Pau Casals va ser anomenat  Doctor Honoris Causa per deu universitats de tot el món. En canvi, i fent honor a aquesta coherència, va rebutjar el doctorat que li oferien les universitats d´Oxford i Cambridge, com a protesta per què el govern britànic no feia res per oposar-se al govern del general Franco.
Pau Casals viatjava per tot el món, però sempre tenia molt present la seva terra nadiua i com a músic, va compondre varies sardanes. La sardana és la dansa més representativa de Catalunya. És una dansa elegant i senyorial, que és símbol de germanor i d´estimació entre tots els homes i el sol fet de donar-se les mans per ballar-la, ja és signe de pau. Per aquesta pau i per aquesta germanor que Pau Casals, la seva vida hi va dedicar. Ara el grup de ball de sardanes  Dansaires del Penedès, oriünd de la mateixa població on va néixer el mestre El Vendrell, ballarà una sardana. És una sardana que ha estat escrita especialment per aquest acte i que  Dansaires del Penedès  la vol oferir com a homenatge al Mestre i a la pau mundial i es titula Dansaires del Penedès per a Pau Casals a l´ ONU , escrita per Ramon Soriano que és un component d´aquest mateix grup de ball. Amb la ballada d´aquesta sardana es materialitzarà la simbiosi existent entre Pau Casals, la pau i la germanor entre els homes, i la sardana, que com ja s´ha dit és una dansa que simbolitza a la perfecció aquesta pau i aquesta germanor entre els homes,  que el Mestre tant va defensar.

-HOMENATGE AMB SARDANA PRÒPIA-

DESCARREGAR SARDANA (1 Curt i 1 llarg)

Es va creure oportú, que per donar més relleu i importància a aquest esdeveniment , la sardana que la colla ballaria pel Mestre havia de ser una sardana nova perquè fent-ho així, aquest acte històric quedaria recordat per sempre més en el títol d´una sardana, que per més valor afegit, el seu autor la va escriure també amb lletra.
Com que no va ser possible portar una cobla des de Catalunya, es va demanar a la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona que fes una grabació de la sardana que s´havia d´estrenar. L´enregistrament exprés va ser fet en CD al Palau de la Música Catalana per l´esmentada cobla de forma totalment desinteressada.

-DANSAIRES DEL PENEDÈS PER A PAU CASALS A L´ ONU-

(lletra)

Brindem per la pau

brindem per la humanitat

per la germanor entre els homes

i per l´amistat.

LLuny de la terra van creuar el mar

i al cim del pobles hi van escampar

el seu missatge de pau i d´amor

tot ballant la sardana, quin goig quin honor.

Potser si els àngels els van escoltar

l´univers pau tindrà.

potser...

potser si el bon Déu hi intervé

potser...

si algú hi va quelcom de bé

potser...

mira com ballen el Dansaires

que són a Nova York

a la seu de la ONU

ballen contents i fantasiosos

i ho fan per recordar

al Mestre Pau Casals.

Amb somriure franc

com el cant joliu d´un ocell

diuen pau al món

pel Mestre, com ho va dir ell,

mira com ballen els Dansaires

allà a Nova York.

Per Pau Casals han anat a Nova York

per la pau entre els homes han ballat

la ONU com a reis els ha amparat

d´aquí al cel poc tros hi deu haver

poc tros hi manca per arribar.

Bella sardana, xamosa donzella

tendre parella d´un gran lluminer

ets d´una colla que ja ha fet el cim

del món, que sardaneja

i arreu hi punteja...

per la pau.

-SARDANA DE GERMANOR-

La sardana de germanor es va anunciar en anglès i en català de la següent manera:

Tot seguit ballarem una altra sardana. Si la sardana que acabem de ballar només l´han ballada el grup de ball  Dansaires del Penedès, la sardana que ballarem ara serà per tothom que sàpiga ballar sardanes i la vulgui ballar.

A Catalunya, la sardana és una dansa viva, i la gent la balla esporàdicament al carrer o a les places de les ciutats i els pobles. La gent no cal que es vesteixi d´una manera especial per ballar-la.
La sardana que ballarem ara es titula Pau per Bòsnia, i va ser escrita per demanar pau quan a Bòsnia hi havia guerra.

Aquesta sardana va simbolitzar la germanor entre els homes que sempre demanava Casals, aquella germanor de la qual la sardana n´és un símbol perfecte.
Una gran rotllana es va muntar entre les 42 persones que integraven el contingent vingut des de Catalunya, més els catalans que vivien a Nova York presents a l´acte.

A més de Marta Casals, també la va ballar Inocencio Arias la qual cosa va ser com a mínim gratament sorprenent, veure un ambaixador d´Espanya ballant sardanes i que a més no era català, deixant així ben palès el gran interès que hi va posar aquesta ambaixada en formalitzar tots el tràmits que calia davant  l´ONU perquè aquest acte es podés dur feliçment a bon terme.

-AUDICIÓ DEL CANT DELS OCELLS-

També anunciat així en les dues llengües:

I ja per acabar aquest acte d´homenatge a Pau Casals i per demanar pau al món, ara no ballarem cap sardana més, si no que tothom dels presents que vulgui afegir-se i participar en aquest acte pot agafar-se de les mans dels que acaben de ballar aquesta sardana i tots junts quiets i en silenci escoltarem el  Cant dels Ocells, que és una composició popular catalana, que el Mestre Casals la va tocar per tot el món i que per sempre més ha quedat lligada a la seva figura. El Cant dels Ocell és una melodia de pau i amor que Pau Casals la tocava i deia d´ella que els ocells quan volen diuen " pau, pau, pau...". Així doncs agafem-nos de les mans tots junts i mentre escoltem el Cant dels Ocells demanem en el nostre interior i en silenci " pau, pau, pau al món ".

Si quan es va llegir el text d´homenatge va ser la part més seriosa i quan es van ballar les sardanes la més alegre, en aquesta part final de l´acte en escoltar el Cant dels Ocells tots agafats de les mans, va ser el moment culminant d´emoció que invitava a demanar a l´interior d´un mateix la pau tant desitjada que tots volem. L´emoció va ser tant sentida que es podien veure com a alguns dels participants se li escapava alguna llagrimeta plena de sentiment.

L´audició d´aquesta obra va ser d´una grabació facilitada per la mateixa Marta Casals que després en finalitzar la va voler obsequiar als Dansaires del Penedès tot assegurant que es tracta d´una de les millors actuacions grabades que se'n conserva del Mestre interpretant aquesta obra.

-A LA SALA DE L´ASSEMBLEA GENERAL-    

L´homenatge es va celebrar al gran atri d´entrada a l´edifici principal de les Nacions Unides davant del bust de Pau Casals, perquè es va considerar que era el lloc més adient que hi havia per fer-lo.
Però un cop acabat, els Dansaires del Penedès van ser convidats a entrar a la sala plens de l´Assemblea General perquè s´hi fessin les fotos de record. I ho van fer, no pas per on s´ho mira el públic des de dalt, sinó des de baix al costat de la presidència de l´organisme mundial, concretament per la porta per on hi accedeixen els delegats dels 191 països integrans de l´ ONU. Es a dir com aquell que diu " per la porta gran".

Els Dansaires del Penedès es van sentir molt satisfets i honrats per les autoritats i personalitats que els van acompanyar i fer costat, i ara el fet que se´ls deixés la  sala de l´Assemblea General de les Nacions Unides - amb tota la càrrega simbòlica que té aquest indret com a primer fòrum mundial i  des d´on Pau Casals es va adreça a tot el món amb aquell discurs que ha esdevingut històric - perquè s´hi fessin les fotos de record que volguessin i com les volguessin, va ser quelcom d´una emoció molt forta i un gran honor.

D´aquesta manera tant brillant, es va donar per finalitzada l´estada i l´actuació dels Dansaires del Penedès a la seu de les Nacions Unides, per a honrar la memòria del seu convilatà Pau Casals, paladí de la pau i orgull de Catalunya.

-AMB ELS AMICS DE CATALUNYA A NOVA YORK-

Instantània del moment de ballar la sardana de punts lliures.

Aprofitant l´estada a la ciutat dels gratacels, els Dansaires del Penedès van mantenir una trobada amb l´associació Friends of Catalonia, els integrants de la qual són catalans que viuen a la ciutat. Els Dansaires i tota la seva comitiva van ser convidats a una festa amb sopar que l´associació els va dedicar en honor seu i en la qual la colla vendrellenca els va correspondre ballant sardanes de lluïment i de punts lliures per tots ells.

-ACOMIADAMENT DE MARTA CASALS A CASA SEVA-  

Després de la ciutat de Nova York, els Dansaires van continuar viatge cap a Washington, tot fent pel camí una aturada per visitar la ciutat de Philadelphia.

A Washigton els sardanistes vendrellencs i els seus acompanyants van fer cap a la casa on resideix Marta Casals per acomiadar-se d´ella una vegada més.

Quan van arribar, la Sra. Marta ja els esperava i després de saludar-la i de compartir uns moments intensos i emotius amb ella, l´expedició va tornar a pujar a l´autocar per anar cap a l´aeroport i tornar ja a Catalunya.
Els Dansaires es van sentir molt confortats amb la companyia de la Marta perquè van trobar en ella les mateixes qualitats humanes que atresorava el seu espòs.

Va ser el toc final d´un viatge meravellós i entranyable, que els Dansaires del Penedès i els seus acompanyants el recordaran amb un sentiment molt especial, com una fita mítica en la seva vida.

-FOTOS DE RECORD A LA CASA BLANCA  I

                                   EL CAPITOLI-

Els Dansaires del Penedès també van voler deixar constàcia fotogràfica de l´estada d´una colla sardanista a la capital federal americana, amb la seva colla formant l´anella davant del Capitoli i de la Casa Blanca (aquesta darrera amb cinc parelles per manca de prespectiva) resultant ser fotografies de gran bellesa plàstica.

La colla ballant al Capitoli i a la Casa Blanca

La colla al Capitoli

Tots el 40 que hi vam anar.

-PAS A LA HISTÒRIA-

Amb la celebració d´aquest acte d´Homenatge a Pau Casals, els Dansaires del Penedès passen a la història per dos motius principals. En primer lloc pel fet de ser la primera entitat que després de la mort de Pau Casals l´ha homenatjat a les mateixes Nacions Unides - l´altra casa seva -; i en segon lloc perquè de la mà dels Dansaires del Penedès la sardana, dansa nacional de Catalunya, ha entrat i s´ha ballat també per primera vegada a la seu central de l´Organització de les Nacions Unides a Nova York, que és l´organització considerada com a cimera de la humanitat, d´aquella humanitat agermanada que la sardana en vol ser patrimoni.

-LA NOTICIA DE L´HOMENATGE A INTERNET-

-A LA WEB DE LA MISIÓN PERMANENTE DE ESPAÑA EN LAS NACIONES UNIDAS-

http://spainun.org/pages/viewfull.cfm?ElementID=2130

-NOTÍCIA DE L'ACTE SEGONS FRIENDS OF CATALONIA.COM

http://www.friendsofcatalonia.com/trobades/sardanes.htm

-REPORTATGE SONOR EMÈS PER RADIO NACIONES UNIDAS-

escolta aquí  (Interessantissim, peró tarda una mica)

-NOTÍCIA DE L'ACTE A LA WEB DE LES NACIONS UNIDES-

http://www.un.org/av/photo/unhq/index04.html

http://www.un.org/av/photo/unhq/sardana022504.htm

DANSAIRES DEL PENEDÈS 2004