Quan aquesta sardana va ser escrita, no ho va ser com la majoria, que es fa una música i despréss s´hi posa el títol a qui va dedicada. Durant el procés de composició sempre es va tenir present a qui anava dedicada i es van fer simultaniament la lletra i la música o bé la música i la lletra, com es vulgui dir; perquè en la composició hi van haver episodis en que la música s´adaptava a la lletra i d´altres a l´inrevés, peró tant la música com la lletra s´havien d´adaptar a una constant inamovible, que era el tiratge de 25 compassos de curts per 75 de llargs; i per què?.

Doncs perquè el tiratge de les sardanes de Ramon Soriano tenen a veure amb qui va dedicada la sardana. En aquest cas, essent la sardana del centenari, o bé podia acabar en zero o en 100 peró tots dos suposits no agradaven gens a l´autor, perquè si els llargs haguessin acabat en zero la sardana hauria estat parells la qual cosa no ho volia de cap manera; i d´altra banda una sardana que tiri 100 compassos de llargs té moltes restriccions i fins i tot esdevé un inconvenient.

Així les coses, el compositor va obtar perquè la suma dels curts i dels llargs fos de 100 compassos la qual cosa, resultava un compàs per cada any de vida de l´ entitat a qui anava dedicada la sardana.

D´entre unes quantes combinacions possibles, li va semblar que 25 x 75 eren dos números bonics, rodons i un tiratge fàcil de repartir.