PUEBLA PUEBLA PUEBLA PUEBLA PUEBLA

 

La primera ciutat del circuït que van visitar, va ser Puebla. Quan hi van arribar, volgueren coneixer els pricipals punts
interès de la ciutat, com ara la catedral, el “zócalo” i els càrrers amb els edificis d´arquitectura colonial més bonics. Tot passejant, a l´hora acordada, arribaren a la preciosa esglèsia de Santo Domingo, que és famosa per la seva rica i daurada decoració inteior.

Vista de la catedral des del " zocalo ".
Quan hi van arribar, els va rebrer un representant de l´ajuntament de la ciutat. Aquest senyor els va
mostrar l´atri on havien de ballar i les dependències perquè és vestissin per a l´actuació. L´esglèsia està envoltada
d´ una plaça tancada amb unes reixes molt altes i és per aquesta raó que anomenen atri a aquest lloc.
Ja degudament uniformats, els Dansaires es disposaren a començar la festa amb una sardana de lluïment. Per aquesta ocasió, van seleccionar la que porta per nom “ Sardanes a l´Havana “ de Jordi Molina perquè van pensar de l´ Havana és la ciutat que hi ha més aprop de Puebla amb una sardana dedicada.

A continuació, van ballar una sardana de punts lliures per donar
una visió més variada de com es ballen sardanes i per finalitzar, amb la intenció de mostrar que la sardana és una dansa que la pot ballar tothom s´en va ballar una de germanor formada per una gran rotllana amb les 40 persones de l´expedició
A les fotografies que es van fer, es veu com els sardanistes ballen sense públic peró es que va passar com a Núbia, que feia un sol tan fort, que la gent s´en resguardava i es posava a l´ombra tanmateix,el ball de la dansa catalana cridava l´atenció dels que passaven pel carrer els quals s´ho miraven de l´altra banda de la reixa, a l´ombra.

Puebla és una ciutat de gairebé un mil.lió d´habitants i amb universitat autònoma i en el comiat, el representant municipal va fer lliurament a la colla d´una ceràmica i d´un diploma signat per la directora general de l´ Institut Municipal d´Art i Cultura i pel director de Tradicions i Valors. La veritat és que els Dansaires no s´esperaven aquestes atencions i van haver de correspondre improvisadament amb uns fulls impressos explicatius de la sardana i un disc compacte amb sardanes dedicades a la colla.

Per finalitzar, els van demanar que es posessin bé en unes escales de la plaça perqué els periodistes del diari de Puebla i d´una revista de cultural els fessin les fotografies amb el representant municipal.

Dies més tard, en un e-mail que els va enviar l´artropòloga de l´esmentat institut la Sreta. Alva Jocabed Lira, afirmava que havia escoltat el cd de sardanes i va qualificar la música com " demasiado agradable para el oido ".

Després de dinar en un preciós, acollidor i antic convent reconvertit en restaurant, van continuar cap a Oaxaca.