TEOTIHUACAN T E O T I H U A C A N T E O T I H U A C A N ...T E O T I H U A C A N.. T E O T IHUACAN.-..TEOTIHUACAN ...TEOTIHUACAN
PIRÀMIDE DEL SOL
Quan van dissenyar les ballades de sardanes que farien a Mèxic, van considerar que si aconseguissin ballar a Teotihuacan seria l´actuació més emblemàtica i amb més carisma del viatge. Així les coses, van fer les consultes oportunes per saber a quin organisme s´havien de dirigir per demanar el permís adient. La sol.licitud es va efectuar a instàncies de la Lic. María del Perpetuo Socorro Villareal Escárrega, Coordinadora Nacional de Asuntos Jurídicos i finalment l´Instituto Nacional de Antropologia e Historia, que és l´organisme governamental que gestiona Teotihuacan, va contestar el següent: " Con respecto de esta ceremonia hemos tenido contacto con la Dra. Sandra Zamudio, con quien se han acordado las restricciones necesarias para que esto se lleve a cabo, por lo que no hay inconveniente en que se efectue esta danza ceremonial ". |
|---|
ACTE PER A LA PAU A TEOTIHUACAN
Els Dansaires del Penedès volgueren que l´acte de Teotihuacan fos quelcom més que ballar sardanes. Van elegir aquell indret conegut arreu del món per demanar PAU, mitjançant dos valors que té la cultura catalana perfectament exportables universalment, com són la sardana i Pau Casals. |
|
|---|---|
Reprodució del text de presentació de l´event, Aquests monuments tan antics i formidables que ens envolten, en el passat han estat testimonis de grans ritus i cerimònies. Avui ens hem reunit aquí, no pas per oferir cap d´aquells grans rituals que en temps remots s´hi celebraven sinó per fer-ne un de més humild i més humà. Al món encara no hi ha pau arreu peró tenim l´esperança i el ferm desitg que algun dia esdevingui una constant consolidada. I perquè tenim aquesta esperança i aquest desitg ho manifestem de la manera que més adient que tenim de fer-ho, ballant sardanes. La sardana és la dansa nacional de Catalunya que vol ser reconeguda com a patrimoni de la humanitat, una humanitat agermanada per la sardana que pel fet que els seus dansaires es donen la mà i ballen, simbolitza com cap altra la pau i la germanor. Els Dansaires del Penedès som la colla sardanista del Vendrell, de la mateixa vila on va nèixer el gran músic i humanista Pau Casals. Ell, va passar gran part de la seva vida defensant la pau entre els homes i en aquest sentit va compondre la gran obra simfònica en forma d´oratori titulat “El pessebre” que va ser estrenat aquí a Mèxic, concretament a Acapulco l´any 1960. A partir d´aleshores, va interpretar aquesta obra a més de 40 països de tot el món per demanar pau i germanor arreu. És indiscutible que tant Pau Casals com la sardana simbolitzen a la pefercció la pau i germanor i per personificar i materialitzar aquest simbolisme, els Dansaires del Penedès fills del Vendrell i de Catalunya com ho era Pau Casals, ballarem una sardana, la mateixa que fa dos anys vam ballar a les Nacions Unides en honor al Mestre i per demanar també, com ell ho feia, PAU AL MÓN. Marta Casals ens va dir que Pau Casals se sentiria orgullós de saber que els seus compatriotes continuen amb els ideals de pau ide llibertat.
Un cop acabada la sardana, tots els presents ens donarem les mans i formarem una gran rotllana per escoltar el Cant dels Ocells i per demanar en el més profund del nostre esser, pau al món. No serà una grabació qualsevulga, sinó que serà la que ens va obserquiar la Sra. Marta a les Nacions Unides tot assegurant que es tracte de l´enregistrament d´ una de les millors actuacions del Mestre interpretant aquesta obra. |
SARDANA DE LLUÏMENT PER LA PAU
SARDANA DE GERMANOR I "EL CANT DELS OCELLS"
La sardana de germanor i "El Cant dels Ocells" van posar fi a la ballada per la pau. A la foto de l´esquerra es veu com una parella aliena a la colla intenta puntejar la dansa. |
|---|
VAN VOLER ACTUAR EN UN LLOC ÚNIC I RESULTA QUE VAN SER ELLS ELS ÚNICS EN ACTUAR-HI
Els responsables de Teotihuacan amfitrions de la colla, van quedar tant impressionats, que van preguntar com podien aconseguir música de sardanes per la qual cosa, la colla vendrellenca els va prometre que els en faria arribar. Al mateix temps, els Dansaires van preguntar que si era normal que se celebressin actes semilars en aquell lloc. La resposta va ser que no era gens corrent que allí s´hi celebrés res, que en tot cas, alguna vegada s´havia fet alguna manisfestació autòctona, del país, peró que mai hi havia hagut cap actuació a càrrec de gent estrangera i que el seu, havia estat un cas sense precedents per la qual, cosa els Dansaires del Penedès se sentiren molt cofois d´haver estat els protagonistes d´aquesta excepcionalitat i pensant-ho bé, ballar sardanes i escoltar el Cant dels Ocells en aquell lloc tan monumental i lluny de casa nostra devia de ser d´una emoció indescriptible. |
|---|