LA PRIMERA ESTADA
La colla, en els seus nombrosos viatges a l’estranger, ja havia visitat la Ciutat Eterna el 1971, en un viatge per tota Itàlia, però en aquella ocasió la visita a Roma i al Vaticà va ser eminentment turística, ni tan sols es va fer cap fotografia amb la colla uniformada.

L´ELECCIÓ DE ROMA
El destí del viatge de l’hivern del 2001 va ser Tunísia. Com que es van fer molts kilòmetres recorrent el país (incloent-hi el desert), l’hivern del 2002 es va optar per destinar el viatge a visitar una sola ciutat, per no haver de fer grans desplaçaments.

A l’estiu del 2001 hi havien dues opcions damunt la taula: Atenes i Roma. D’entre les dues ciutats es va triar Roma amb un objectiu fonamental.

OBJECTIU DEL VIATGE
Es va decidir anar a Roma perquè aquell any era el del 55è aniversari de la fundació de la colla i amb motiu d’aquesta data tan assenyalada es demanaria que el Papa Joan Pau II rebés la colla en audiència.

Es va cursar la petició corresponent, la qual, un cop passat un temps prudencial, va ser acceptada.

AUDIÈNCIA PAPAL
L’audiència va tenir lloc el dimecres 6 de febrer del 2002. Al voltant de les 10 del matí la colla entrava al recinte restringit de la Ciutat del Vaticà amb els passis corresponents. Com que era un dia plujós, els Dansaires vam ser conduïts a la sala de l’auditori vaticà, que és on Sa Santedat celebra les audiències en cas de mal temps.

Els Dansaires anàvem ocupant els seus seients mentre comprovavem que l’auditori estava completament ple de fidels de totes les parts del globus.

El pontífex va fer la seva aparició amb el papamòbil, que l’anava conduint a l’escenari-altar molt lentament per poder rebre les mostres d’afecte que tothom li volia expressar.

Quan va arribar el nostre torn, el Dansaires del Penedès vam ser cridats a apropar-nos al Papa, amb qui vam tenir unes paraules de benvinguda i d’agraïment. Els Dansaires lliuràrem a Joan Pau II els obsequis que portaven per a ell, al mateix temps que els fotògrafs oficials del Papa anaven fent les fotografies de costum.

SARDANES PER AL PAPA
Els Dansaires, quan vam fer la petició per ser rebuts en audiència, també vam demanar autorització per ballar una sardana per Sa Santedat, perquè sabíem que el papa no havia vist mai ballar sardanes, i que mai s’havien ballat sardanes al Vaticà.

Nosaltres, mestre baixàvem les escales de l´escenari-altar, pensàvem que no podíem deixar perdre una ocasió com aquella i per tan, un com ja estàvem al replà de baix, posàrem l´aparell de música que portàvem i tot tancant l´anella en un no res, ens posàrem a ballar, davant de la mirada atónita del prefecte en cap i de la grata sorpresa del públic. El prefecte, quan va veure del que es tractava, va comprendre ha havia de deixar que el dansaires seguíssim amb la nostra i més encara quan va comprobar l´admiració que el ball de la sardana despertava entre els assistents, els qual varen començar a disparar les seves càmeres fotogràfiques i els flaixos a dojo.

L´espectació va arribar als seu punt més àlgid quan la colla es va posar a saltar. Va ser en aquest moment quan tots els assistents van començar a aplaudir amb total espontanietat, per expressar la joia que en aquell instant sentien. L´ ovació de tot aquell auditori ple de persones vingudes dels cinc continents, ens va fer sentir una emoció indesciptible i potser ha estat la vegada que els Dansaires hem estat més aplaudits.

Mentre aixó passava, els dansaires que estaven de cara al Papa, podien veure com el pontífex ens mirava i ens saludava amb la seva mà tot somrient-nos amb satisfacció plena.

OBJECIUS ACONSEGUITS
Els Dansaires ens sentíem del tot satisfets perquè havíem aconseguit els objectius que ens havien portat a Roma.
D´una banda, ser rebuts pel Papa Joan Pau II i per l´altra, aconseguir que la sardana fos ballada per primera vegada dins del Vaticà i davant d´un Papa.