L´any 1946, un grup d´amics es reunien periòdicament per ballar sardanes i quan van considerar que ja en saben prou, es constituïren en colla sardanista. Tenien el delit de participar en un concurs de colles i escolliren el que se celebraria el 12 d´octubre a Vilanova i La Geltrú. La història havia començat.

Els darrers anys dels 50, l´activitat era minsa. Peró en el 1963, Joan Toldrà i Nin, dansaire de la Primera Època, tenia la il.lusió de rebifar la colla. Volia convertir els Dansaires del Penedès en una colla de prestigi i amb aquest proposit inicià la recerca nous dansaires. Els volia que tinguessin una certa alçada i que fossin esvelts. Ell ja els donaria una formació tècnica acurada. Els objectius es compliren ben aviat, en esdevenir la colla campiona de la provincia durant quells anys, fins a arribar al punt culminant el 1968, quan va guanyar el concurs de la Mercè a Barcelona, el qual era tingut com el concurs més prestigiós dels que es feien aquell temps. D´aquell any 1963, és la creació del banderí i l´anagrama actuals.

..1971 - Inici dels viatges internacionals.

Joan Toldrà va començar el costum de fer viatges a l´estranger. D´aquella primera època de viatges, en resten les fotografies de la colla fent rotllana a Berlín-Est, Muscou, Cataractes del Niàgara i el primer viatge a Egipte.

El 1974, Joan Morros agafà el relleu a Joan Toldrà i sota el nou capdanser, aquell mateix any 1974 es torna a guanyar el concurs de la Mercè, en una temporada plena de molt bons resultats.

En ser la Tercera Època tan duradora, la colla passa per diferents periodes en què, tan aviat trobem anys de forta embranzida competitiva que va acompanyada d´un nivell tècnic molt bó ( el 1986 s´assoleix la classificació més alta obtinguda al Campionat de Catalunya, el 7 è lloc ), com hi ha anys en els quals la situació és ben diferent i, fins i tot, es deix de participar al campionat, com ara els anys 83 i 84; i del 91 al 95, per tornar-hi del 96 al 99.

2000 - Campionat de Catalunya.

La colla decideix treure el Campionat de Catalunya del seu tarannà essencial, amb la finalitat de deslliurar-se de la pressió constant que exercia damunt seu, el fet d´haver de seguir un calendari de concursos de forçosa assitència, la qual cosa l´obligava a portar una vida condicionada pel campionat.

La gran majoria de colles que deixen el Campionat de Catalunya desapareixen, a causa de tenir la competició i la participació als concursos com a únic i principal objectiu.

Els Dansaires, en disposar d´un ampli ventall d´activitats diferents, tenien objectius i tasques que els empenyien a continuar ballant sardanes al marge del campionat. Els Dansaires, no tan sols participaven a concursos, sinó que també n´organitzaven. Es convertiren en l´entitat que n´organitza més de tot Catalunya.

...2002 - Inici dels grans viatges internacionals.

Fins aleshores, les sortides a l´estranger ( llevat dels Aplecs Internacionals ) consistien en fer viatges de tipus turístic i fotografiar-se degudament habillats amb el vestit tradicional, en algun lloc emblemàtic del país o ciutat que visitaven. D´aquesta manera, deixaven constància del pas d´una colla sardanista per aquell país.

A partir del 2002, començant per l´audiència i la ballada davant de Joan-Pau II, els viatges intenacionals dels Dansaires prenen una nova dimensió, al mateix temps que inventen una nova modalitat de viatjar a l´estranger, la de "viatjar ballant sardanes". Els seus viatges inclouen un programa de ballades a celebrar en llocs previament escollits del país que visiten, les quals tenen una finalitat concreta: la de donar a coneixer la sardana arreu on van.

...2006 - La colla es reinventa.

Una part molt important de l´activitat, consisteix en l´organització de concursos de colles a poblacions que no tenen costum de celebrar-ne, bé siguin a la mateixa comarca o a fora. Peró a causa de la progressiva disminució del nombre de colles existent, cada vegada -de forma generalitzada- és fa més gran la dificultat de disposar de colles per nodrir els concursos, per la qual cosa es van veure impossibilitats d´organitzar-ne tants. Així, de 14 o 15 concursos que arribaren a organitzar en un any, ara la xifra s´ha reduït fins a la meitat.

Per tal de continuar conreant la sardana i vist que no podien organitzar tants concursos a causa de la devallada de colles, el 2006 han creat la "ballada-espectacle". La "ballada-espectacle" ha tingut un èxit sorprenent. Consisteix en portar una cobla a una població perquè toqui una ballada de sardanes en la qual, la colla balla sardanes de lluïment i de punts lliures per a tots els assistents i , al mateix temps, també invita al públic sardanista a ballar amb ells les sardanes que no ballen en les dues modalitats abans esmentades.

D´aquesta manera s´aconseguix que la gent gaudeixi d´una audició de sardanes, com a mínim, de dues maneres diferents: admirant el ball especialitzat d´una colla sardanista i , a la vegada, participant de la festa amb ella. També procuren que no hi manqui coca i cava o moscatell. Amb tots aquests ingredients i d´altres petits detalls, la ballada-espectacle esdevé una autèntica festa sardanista que apropa colla i públic, cosa que no trobem als concursos sinó tot al contrari, que sovint sembla que hi hagi una barrera imaginària que posa distància entre els dos colectius.

...2006 - Els Dansairses a l´actualitat.

Representen un estil diferent de colla sardanista, que no té la competició com a únic i principal objectiu, sinó que també conrea la sardana des d´un vessant més festiu i divulgatiu.

Són una colla generadora de tot tipus d´activitats sardanistes. Proposen i organitzen audicions ( 10 el 2006 ), aplecs (1), concursos de colles (6), concerts (2), ballades-espectacle (12), cursets a les escoles de 3 municipis i també, evidenment, participen a concursos de colles (10).

En aquest recompte no hi són inclosos els viatges internacionals, i concretament el que hen fet aquest any 2006 a Mèxic, amb l´estel.la de ballades que han deixat durant el recorregut per aquest país nord-americà.