CRÒNIQUES D´EGIPTE
 
 
 
 

DIA 22. VISITES A LA BANDA OEST I EST DEL NIL. LUXOR.

Els Dansaires del Penedès vàrem sortir de Barcelona a les 14 h del dilluns dia 21 de febrer i després de 3h 45m, arribàrem a Luxor. Va ser un vol puntual i tranquil. L´endemà conmençaríem les visites del primer dia.

Molt a primera hora, traspassàrem el Nil per realitzar les visites a la banda oest del riu: La Vall dels Reis, la de les Reines, Temple de la reina faraona Hatsepsut, colossos de Memmon etc. Cap al mig dia seria el moment de tornar a la riba est, per fer les visites als temples de Luxor i Karnak.

En començar el dia i per sortir del vaixell, ja es va produir la primera anècdota : el nostre autocar no ens va poder recollir a l´hora prevista perquè va tenir una punxada en una roda i i com que no ho van poder solucionar d´inmediat, en van haver de fer venir un altre.

La següent anécdota, que tampoc no ens va fer gens de gràcia, es va produir al Temple de Luxor. Ja la nit abans, quan vam comentar al guia que volíem ballar al temple i a l´exterior, a l´avinguda de les esfinxs, ens va dir que no ho podríem fer sense un permís especial vigent desde feia molt poc, i que aquest permís ens costaria 800 euros si volíem ballar a fora i 3700 si ho volguéssim fer a dins. Evidentment vam desistir de fer la ballada, peró l´endemà a l´hora de fer la vista turística del temple no ens resignàvem a no formar la colla per –com a mínim- fer-nos hi una fotografia.

El guia ens va dir que mentre no balléssim, ens la podíem fer peró només puntejant i a colla parada sense música.

Ens vam canviar de roba a l´autocar, entràrem al recinte i un cop formada la colla començàrem a fer les fotos. La gent que transitava pel lloc ens preguntava en varies llengües ( les seves ) què com era que no ballàvem, i quan els explicàvem el perquè, posaven cara de babaus i d´incrèdols.

 
 

No va passar gaire temps sense que vinguessin els de seguretat per increpar-nos i dir-nos el que no volíem sentir. Llavors el guia els va explicar que només ens feiem fotos, que no ballàvem, i ens van contestar que ni aixó. Van caldre més explicacions i disculpes del guia perquè finalment la cosa no anés a pitjor i donessin l´afer per acabat. Aixó si, ens van deixar sortir del recinte per anar-nos a canviar de roba a l´autocar i tornar entrar al temple per fer la visita.

Ara imagineu-vos un grup estranger de característiques similars a les nostres que volguessin ballar a l´esplanana de Poblet o a la de Montserrat, o bé en una de les places de la Sagrada Familia. De ben segur que ningú els ho impediria, i menys encara els demanaria 800 euros. Resumint: el problema era de tipus económic, volien calerons.
 

Pujant l´escalinata d´accés al temple de la reina faraona

HATSEPSUT
 
 
 
DIA 23. BALLADA A LA DISCO DEL VAIXELL.
 
Al vaixell viatjaven amb nosaltres persones de varies nacionalitats. Aquesta circumstància representava una bona oportunitat per a la difusió de la sardana i per a tal fi, vam voler ballar sardanes per a tots ells. Aquella nit se celebraria una festa de disfreces a bord i vam creure que seria quan comences la festa, el moment més idóni per a la ballada. Vam repartir uns fulletons escits en català, castellà, francès i anglès, en els quals hi venia explicat què és la sardana. A tothom li va semblar bé, menys a un grup de castellans format per quantre dones i un home. Quan el van llegir i van veure que començava dient: " La sardana és una dansa que es balla a Catalunya. Catalunya és un país sense estat...", es van aixecar i van començar a dir que " esto es un insulto, es un ultraje, una humillación ", van estripar a mil miques els pobres fulletons i abandonaren la festa. Nosaltres pensem que els insults i demés, en tot cas, venien donats per la seva intolerància, molt pròpia de gent nadiua de l´Espanya profunda ( van dir que eren de Madrid ). Després vam pensar, que ells que s´havien posat les disfreces i s´havien maquillat per la festa, ara restaven reclosos a les seves estances, víctimes de la seva orgullosa intolerància. Ells s´ho van perdre.
 

En la primera fotografia s´hi pot veure la colla ballant la sardana Dolça Aida d´en Gasulla, malgrat que el fotògraf es va posar d´esquela al gran públic.

A l´esquerra hi apareix tota l´espedició catalana disfreçada.

 

 
DIA 24. SARDANES I REGALS PELS NENS DE NÚBIA.
Aquell dia, l´expedició va deixar el vaixell a bona hora, i la primera ocupació va ser la d´acomodar-se, repartida en dues faluques per fer una passejada pel "mar d´Assuan".
 
   
Un cop acabat el passeig, vam anar per feina. Vam fer transbord al mig del Nil, de la faluca a una llanxa motora la qual, ens havia de portar fins a Núbia. A la foto hi podem veure com els més intrèpis de la colla van pujar al terrat de l´embarcació per contemplar més bé aquell paissatge encara verge.
Un cop arribat al desert, l´expedició podia optar per continuar el viatge en camell, de forma voluntària i qui no, continuaria amb la llanxa.A la foto s´hi visualitzen l´Aida i la Mercè totes dues dalt d´un dromedàri (5è començant per la dreta ). Fotografia dels components de la colla que van optar per l´experiència del camell, presa desde la llanxa, pels altres de la colla que passaven de camell.
 
Els uns per terra i els altres pel riu, el cas és que ens vam trobar tots a Núbia i en arribar, vam ser conduïts a una casa del poble on vam ser rebuts pels habitants del lloc. Un cop a dins, vam ser acomodats al pati, sota l´ombra d´un cobert de canyes i ens van donar de beure: tè i refrescos. Tot seguit van apareixer uns homes vestits amb el seu vestit típic de gala i es van posar a cantar i a ballar, a la vegada que tocaven timbals i plateretes.Més endavant es van afegir a la festa, les seves dones i la menudalla els quals, juntament amb tota la nostra expedició, vam formar un grup multiètnic i multicolor.
 

Els Dansaires vam ser rebuts amb una festa molt animada, tal i com es pot comprobar en aquestes instantànies.

Cal destacar la vistositat de l´habillament dels homes el qual, contrasta amb la sobrietat de la vestimenta de la dona de negre ( foto dreta ) que tocava aquesta mena de timbal.

   
Arribat el moment, els nostres amfitrions van posar una estança de la casa a la nostra disposició, perquè ens posessim els vestits de sardanistes i en cercavila, tot cantant i ballant, vam ser acompnayats fins l´escola.
TRES IMATGES DE LA CERCAVILA. A la fotografia del damunt hi podem veure a l´Esther ben custodiada, i a la de l´esquerra, el Sabaté conduït i ben agafadet de la mà d´una núbia ( a l´altra mà, la faixa, no fos cas que la perdés ).
   
La multitudinària cercavila va acabar a l´escolla. Allí, els Dansaires vam ballar una sardana perquè tots els presents veiessin per primera vegada com es balla la nostra dansa.. Per a l´ocasió, la sardana que vam triar va ser la de Puigferrer titulada Petita, perquè vam creure que era molt adient per dedicar-la als més petits de Núbia. En les dues fotografies es veu la colla actuant, enfilada dalt de l´enterimat de pati. A la primera fotografia crida l´atenció el fet que no hi ha ningú mirant la colla. Aquesta situació es deu a que la temperatura al Sol era d´uns 35 graus i la gent es resguardava de la calor posant-se a l´ombra, tal i com es veu a la segona fotografia. I nosaltres, "pobres" , suant la gota al Sol.
Després de ballar la sardana de lluïment, vam voler donar a tothom l´oportunitat de ballar una sardana. Per a tal fí, vam formar una gran rotllana i ballarem una sardana de germanor. L´escollida aquest cop va ser Galanteig de Conrad Saló.

Aquestes fotografies tenen un gran valor documental, perquè es veu en elles com els Dansaires apropem la sardana a persones que dificilment tindran una altra oportunitat en la seva vida de tornar a puntejar la dansa.

És molt significatiu el gest que fa la nena de la foto intentant puntejar amb el peu dret, guiada per la nostra Cristina altrament, el Giné també sembla que s´ho passi d´alló més bé ensenyant a la seva contraparella.

 
REPARTIMENT DE REGALS A L´ESCOLA
 
 
Després d´haver ballat les sardanes, els Dansaires vam entrar a les aules per repartir els regals que portàvem per als nens i nenes de Núbia. En aquestes fotografies es pot veue a uns quants de nosaltres -la Cristina, l´Aleix i la Mercè- com fan contents aquests alumnes, sovints mancats d´aquests petits obsequis.
 
ACOMIADAMENT FINS AL METEIX RIU
Com sigui que la gent de Núbia va quedar molt entusiasmada amb nosaltres, ens va venir a acomiadar fins a baix el riu i allà s´hi van estar fins que vam haver pujat a les barques que ens havien de retornar al creuer.
 
BALLADA A COBERTA DEL VAIXELL AL MIG DEL NIL.

Pel que sembla, l´experiència que vam viure a Núbia ens va pujar tant els ànims, que en arribar al vaixell vam pujar a coberta per ballar una altra sardana. Voliem ballar a dalt del vaixell, perquè era l´única manera que teníem de fer-ho al mig del Nil i no ofegar-nos en l´intent. El Nil ens semblava preciós i gran; gran com el mar. Va ser per aquesta semblaça que vam triar per ballar la sardana Mar de Tossa, precisament la que ballem en aquesta fotografia.

En una fotografia formem rotllana i ballem el Mar de Tossa, i a l´altra possem amb el riu Nil ple de faluques al fons.
 
DIA 25. POSTA DE SOL A ASSUAN .
 
Ens van assegurar que les postes de Sol ( Déu Ató ) a Assuan eren unes de les més espectaculars del món, perquè tenen el valor afegit del riu Nil en el decorat de l´escena, amb el seu anar i venir de faluques les quals, donen la sensació real d´exotisme oriental.
EL VIATGE VA FINALITZAR A LA CAPITAL, EL CAIRE.
 
En arribar a El Caire, Els Dansaires vam tenir una inesperada i grata sorpresa. A l´aeroport, vam ser rebuts per una banda de músics els quals van interpretar de primer música egípcia i va continuar amb " passodobles " i altres ballables. La colla de primer no sabia com reaccionar peró finalment molts components del grup ens vam posar a ballar per correspondre a la cortesia amb la que vam ser rebuts. Més tard, els músics sense deixar de tocar, es van posar a caminar per conduir-nos cap el nostre autocar tot formant ( ells i nosaltres ) una simpàtica comitiva.
 
ELS DANSAIRES UNA VEGADA MÉS, A LES PIRÀMIDES.

A El Caire, els Dansaires del Penedès vam aprofitar per fer-nos una fotografia ballant amb les piràmides com a teló de fons, com ja ho havíem fet en el primer viatge que la colla va fer a Egipte l´any 1980.
Ho vam fer tranquil.lament al terrat del mateix hotel on ens allotjavem el qual, estava situat allà a les piràmides mateix.
L´hotel era tan aprop de les piràmides, que no va caldre apropar-s´hi més per ballar, no fos cas que si ens hi acostavem massa, ens demanessin “ l ´oro i el moro “.
Aquesta ha estat la crònica del segon viatge que la colla sardanista Dansaires del Penedès hem realitzar a Egipte. Un viatge fantàstic ple d´experiències enrriquidores i doblement gratificant, pel fet de combinar el fer turisme amb la difusió de la sardana a terres llunyanes a la nostra Catalunya.
Aquests som tots els 40 privilegiats que vam gaudir d´aquest viatge.