 |
ELS DANSAIRES I PAU CASALS 1966 i 2004 |
Aquell dia d´agost de 1966, Pau Casals -que aqui el veiem acompanyat de la seva muller Marta- va rebre les felicitacions dels vendrellencs delplaçats a Prada.
|
La llarga i dilatada història dels Dansaires del Penedès permet escriure històries, com aquesta que ara expliquem. La fundació dels Dansaires del Penedès és de l´any 1946. Per aquelles dades Pau Casals ja vivia exiliat a Prada de Conflet, a la Catalunya Nord. Al 1966, el capdanser dels Dansaires del Penedès d´aleshores, Joan Toldrà i Nin , va tenir la iniciativa d´anar a Prada per felicitar el Mestre en complir 90 anys.. Va ser una idea que va originar un fenòmen mediàtic tan extraordiari, que van ser moltes les entitats de la vila que s´hi van adderir per la qual cosa, la quantitat de vilatans que va viatjar a Prada per felicitar i poder veure Pau Casals en persona, va ser nombrosíssima. L´anada a Prada de Conflent va ser tan important pel Vendrell, que ha quedat escrita en la història de la vila com a un èxhode èpic.
|
 |
|
Aquesta fotografia de l´època, ens mostra el moment en el qual els Dansaires del Penedès ballem " La sardana de les monges " i la dediquem al mestre i convilatà nostre. |
|
El 2004 ja feia 30 anys que el Mestre ens havia deixat i vam tornar a ser els Dansaires qui vam sortir a fora de la Catalunya estricta, per retre-li un nou homenatge. En aquesta ocasió peró, va ser molt més lluny, a l´altra banda de l´atlàntic, a l´altra casa que Pau Casals hi tenia: l´ONU. Les Nacions Unides ens van obrir les portes de forma excepcional perquè l´homenatjat també ho era.
|
|
Els Dansaires juntament amb l´ambaixador d´Espanya i la directora general de l´ONU, ens reunim al costat del bust de Pau Casals, que apareix custodiat per Marta Casals i Sylvia Furhman. |
|
Com ja va succeir el 1966, el 2004 els Dansaires tornàrem a ballar per a Pau Casals. |
 |
|
|
L´estada dels Dansaires del Penedès a les Nacions Unides per homenatjar a Pau Casals ballant sardanes, ha deixat algunes fotografies com aquesta, en què es veu com la sardana es ballada amb les mans unides com a símbol de pau, d´aquella pau que el Mestre, des d´allí mateix, va demanar per a tots el homes.
|
|
