Quan et veuran de lluny, d´aprop

quan et diran de lluny, d´aprop.

 

Veuen, parlen i miren

el sardaneig centellejant

quins s´en delicten i en parlen

gaubança plena tindran.

 

Mans amb mans tot puntejant

rotllana fan com si fos una

una i una i només una

veuran i diran: són ells,

llampurna de Catalunya.

 

En una contrada plana

daurada arran de mar

saltirona que fa sardana

llampurneja com un far.

 

Catalunya està joiosa

de tenir com té al Vendrell

una colla prodigiosa

que el fa ser un país més bell.

 

La mira amb gran delícia

la sent amb emoció

la mima i fa carícies

i per res d´aquest món

voldria perdre el seu penó.

 

Anys i més anys d´alletar-la nina

de sentir-la com un fill bonic

cinquanta-sis ja en fa que matina

que tresca exalta i viu, i té neguit.

 

Quan et veuran de lluny

quan et veuran d´aprop

quan et diran d´aprop, de lluny.

 

Quina serà aquesta colla bona

de la que tant en diu i s´en desviu,

pregunteu-li per aquest nom que tant sona

que tanta festa en fa , lloa i somrriu.

Digues, parla, saber-ho vull.

Els Dansaires del Penedès

són els nins bonics dels meus ulls,

jolius.