L’ORIGEN DEL PROJECTE
La idea sorgeix del fet que el Vendrell té la sort de tenir un campanar
de grans dimensions. Són poques les poblacions que en tenen un de
semblant. Com també són poques les viles que en el conjunt
de tota Catalunya tenen colla sardanista pròpia.
Si conjuguem aquests dos components, sorgeix com a resultat la ballada de sardanes dalt del campanar.
L´IMPEDIMENT
Ja feia alguns anys que es tenia pensada la idea de pujar al campanar
a ballar una sardana al terradet de tot tombant. Però, si alguna
vegada s’havia pujat a veure les condicions en què estava,
s’havia hagut de desistir del projecte, per la runa que hi havia.
El lloc estava ple de restes de coets, de petards, de fils i de cables.
A més, el trànsit per l’interior del campanar era
complicat, per la gran quantitat de deixalles dels coloms que s’havien
instal·lat al campanar.
ARRIBA EL MOMENT
El 1998 es va netejar i condicionar del campanar per dins, i va ser llavors quan es va creure que havia arribat el moment de dur a terme el projecte. Es va pensar que per donar més relleu a la ballada, en lloc de dur-la a terme de forma aïllada, s’inclouria en els actes del programa de la Festa Major del 1999. A més, la ballada formaria part dels actes de l’Any Guimerà i, per aquest motiu, la sardana que es ballaria seria l’emblemàtica La Santa Espina.
LA PLANIFICACIÓ
El dia escollit per fer la ballada va ser el 25 de juliol, i l’hora, les dues del migdia, immediatament després de la tronada de coets que té lloc cada any des del mateix campanar i amb la qual comença la Festa Major.
La colla ballaria una sardana dalt del campanar a 40 metres d’alçada i es pretenia que tothom que ho volgués la pogués contemplar des de qualsevol punt de la vila. Evidentment, la ballada havia a ser amb música enregistrada, per la impossibilitat d’instal·lar una cobla al campanar juntament amb la colla.
Però, amb cobla o sense, es presentava el problema de com fer que la música de la sardana la sentissin a l’hora la colla a dalt del campanar, a 40 metres d’alçada, i els espectadors que volguessin seguir l’espectacle des de baix al carrer.
La solució es va trobar amb l’emissió de La Santa Espina per Ràdio El Vendrell. Efectivament, les ones de Ràdio El Vendrell van emetre a les dues del migdia la sardana que van ballar els Dansaires del Penedès.
EL REGIDOR, PUJA AL CAMPANAR
L’organització de l’acte sempre va tenir el beneplàcit de l’Ajuntament de la vila. Tan és així, que quan la colla ja era a dalt i moments abans de començar, el regidor de cultura Francesc Trilles va pujar al campanar per donar el seu suport a l’acte i desitjar sort a la colla.
ELS NOIS VAN BALLAR SENSE FAIXA
Els dansaires estaven protegits per la barana del terradet, i com que el campanar és tan alt, des de baix només es veien de cintura en amunt.
Com que la faixa dels nois no es veia, es va decidir lligar la faixa vermella a cada un dels pilons que adornen les vuit arestes del campanar, de forma que la faixa pengés a la banda de fora.
Així, d’aquesta manera, el campanar quedava engalanat amb les faixes, a la vegada que es podien veure des de baix.
DES DEL CAMPANAR
Mentre s’anaven preparant, els components de la colla podien veure
des de dalt del campanar com a baix la gent que volia veure la ballada també
s’anava posant a punt.
A la plaça de darrera l’església, s’estava formant un grup de persones al voltant del cotxe que duia els altaveus que havien de deixar sentir La Santa Espina.
I allò que va resultar més curiós, va ser que es podia veure com molta gent treia les cadires de dins de casa seva i les posava al terrat, per asseure’s i poder gaudir còmodament de l’espectacle, amb el transistor al costat, és clar.
L´AVIONETA
A més dels fotògrafs situats estratègicament i de la filmació que se’n va fer des de dalt del campanar estant, també es va voler que es filmés la ballada des de l’aire.
Els encarregats de fer-ho fan ser els Llevadies. Mentre el fill pilotava l’avioneta, el pare filmava, i van resultar ser un complement atractiu més de la festa.
LA BALLADA
Els Dansaires s’anaven posant a punt. Per encerclar el campanar van caldre set parelles, és a dir, catorze persones.
L’aparell de ràdio ja estava sintonitzat amb l’emissora local. A l’hora prevista i amb total puntualitat, Ràdio El Vendrell va començar a emetre la música de La Santa Espina d’Enric Morera, en la versió cantada, perquè es pogués escoltar la lletra que Àngel Guimerà va escriure per a aquesta sardana.
La sardana va ser ballada segons el sistema vendrellenc, o sigui, en cinc tirades.
EL CAMPANAR CORONAT
Per fi s’havia pogut realitzar aquesta ballada insòlita, en aquest lloc tant emblemàtic. Amb la formació d’aquesta rotllana de sardanes, per fi aquest magnífic campanar va quedar coronat, amb permís de l’àngel Tobies.