Documento sin título

Va ser en aquesta època de l´any. Va ser un 30 de gener, tot just avui fa 59 anys i 14 dies, quan el van assassinar. I aixó que s´en va fer un tip de demanar la no violència.

Fou un incansable defensor de la no violència i la pau, i va portar els seus ideals fins al punt de posar-se ell mateix com exemple dels seus predicaments. Ho va deixar tot, tan sols es tenia ell, i amb la força de les coses senzilles i d´aquest no tenir res, és tingut com un dels més grans defensors de la pau i dels valor humans.

Gandhi va néixer a Porbandar, a la vora del mar; el nostre Pau al Vendrell com nosaltres, també a la vora del mar. De grans, tot dos van oposar-se a la violència, a l´ús de la força i a la guerra. Per les seves accions i pel seu tarannà van aconseguir fama i reconeixement mundial, i ara són recordats com uns dels més grans pacifictes i humanistes de tota la història.

Nosaltres que som de la vila nadiua de Pau Casals, del Vendrell, i tenim el Mestre com a cosa nostra; no volem passar insensibles per aquest lloc on es recorda la memòria de Gandhi, i és per aquesta causa que volem retre´ls homenatge i agermanar-los tots dos.

Gandhi volia aconseguir la pau amb alló que tenia: no res. El nostre Pau ho feia amb el seu violoncel, tocant música. O quan va caldre, amb el silènci.

Els Dansaires del Penedès els agermanarem tots dos amb alló que tenim i sabem fer: ballar sardanes. En ballarem perquè la sardana és la dansa que simbolitza la pau . Per a ells ballarem la sardana que tenim dedicada a la pau, la mateixa que vam estrenar i dedicar al Mestre quan el vam homenarjar a les Nacions Unides ara fa tres anys.

Si quan la humanitat té conflictes, en lloc d´agafar les armes tingués el costum de donar i agafar la mà dels altres, tal com ho fem per ballar sardanes, tindriem la pau que tots desitgem.

Ara, primer la colla i després tots plegats, ballarem sardanes per agermanar Mahatma Gandhi i Pau Casals. A continuació ens agafarem de les mans i demanarem, interiorment i en silenci, que s´acabin les guerres i la pau regni per sempre més. Ho farem mentre escoltem el Cant dels Ocells, d´aquella grabació que Marta Casals ens va obsequiar a les Nacions Unides, tot i assegurar que és tracta d´una de les millors interpretacions d´aquesta obra que va fer el Mestre.

DANSAIRES DEL PENEDÈS, NOVA DELHI, 7 de febrer de 2007

DOS PACIFISTES I HUMANISTES MUNDIALMENT RECONEGUTS, ARA AGERMANATS PER LA SARDANA
		per respecte, van ballar descalços
		va ser un acte d´agermanament i per a la pau mundial

		hi van ballar la sardana que tenen dedicada a la pau


	Un altre episodi important dels actes sardanistes a l´Índia era l´agermanament de Pau Casals i Gandhi ballant sardanes, en un acte també reivindicatiu per a la pau mundial.

Quan ja tenien decidit que anirien a l ´Índia, des d´un principi van tenir clar que ballarien sardanes a fí d´agermanar Pau Casls i Gandhi. Els Dansaires, vendrellencs com Casals, no podien fer una altra cosa millor, quan visitessin el lloc on es rememora Gandhi, que apropar, mitjançant un agermanament, les figures de l´índi i el català pacifistes .

Els components de la colla van entrar al recinte restringit del Memorial sense els acompanyants, els quals van seguir la ballada des d´un passeig elevat que circumvala l´indret.		Per ballar en aquest lloc, els nostres dansaires tampoc ho van tenir fàcil, i en aquest sentit es va produir una nova anècdota. Resulta que Gandhi és, per als indis, com el pare de la pàtria, i per aquest motiu tot el que fa refèrència a Gandhi és gairebé sagrat i digne d´un gran respecte.

Així, els Dansaires van ballar al Memorial Gandhi la sardana que tenen dedicada a la pau i que porta per nom “Dansaires del Penedès per a Pau Casals a l´ONU”, del sardanista Ramon Soriano -membre de la colla- i, a continuació, van llegir el text d´agermanament, en què es resaltalva les similituts de les dues figures mudialment reconegudes com a pacifistes i humanistes.
Amb antel.lació, els responsables del Memorial no van donar permís perquè no sabien ben bé del que es tractava aixó de ballar sardanes peró un cop allí, els nostres sardanistes els van explicar exactament el que pretenien, i així els ho van deixar fer. Així si, els van imposar dues condicions: que no posessin la música gaire alta i que ballessin sense espardenyes i sense mitges ni mitjons.
Així tenim que per primera vegada en els seus 60 anys, els Dansaires del Penedès van ballar una sardana sense espardenyes i com a resultat d´aquesta experiència es pot afirmar des d´ara, que els Dansaires del Penedès van ballar una sardana per a Casals i Gandhi, descalços.

LECTURA DEL TEXT D´AGERMANAMENT

La Mar Anguera va llegir el text mentre que la Cristina Martorell mostrava les imatges dels agermanats		A causa de la gran emoció que sentia, la Mar no va poder acabar de llegir el text, i va ser la Roser Morros qui, cap al final, va haver d´agafar el relleu de la Mar.
	l
Va ser en aquesta època de l´any. Va ser un 30 de gener, tot just avui fa 59 anys i 14 dies, quan el van assassinar. I aixó que s´en va fer un tip de demanar la no violència. Fou un incansable defensor de la no violència i la pau, i va portar els seus ideals fins al punt de posar-se ell mateix com exemple dels seus predicaments. Ho va deixar tot, tan sols es tenia ell, i amb la força de les coses senzilles i d´aquest no tenir res, és tingut com un dels més grans defensors de la pau i dels valor humans. Gandhi va néixer a Porbandar, a la vora del mar; el nostre Pau al Vendrell com nosaltres, també a la vora del mar. De grans, tot dos van oposar-se a la violència, a l´ús de la força i a la guerra. Per les seves accions i pel seu tarannà van aconseguir fama i reconeixement mundial, i ara són recordats com uns dels més grans pacifictes i humanistes de tota la història. Nosaltres que som de la vila nadiua de Pau Casals, del Vendrell, i tenim el Mestre com a cosa nostra; no volem passar insensibles per aquest lloc on es recorda la memòria de Gandhi, i és per aquesta causa que volem retre´ls homenatge i agermanar-los tots dos. Gandhi volia aconseguir la pau amb alló que tenia: no res. El nostre Pau ho feia amb el seu violoncel, tocant música. O quan va caldre, amb el silènci. Els Dansaires del Penedès els agermanarem tots dos amb alló que tenim i sabem fer: ballar sardanes. En ballarem perquè la sardana és la dansa que simbolitza la pau . Per a ells ballarem la sardana que tenim dedicada a la pau, la mateixa que vam estrenar i dedicar al Mestre quan el vam homenarjar a les Nacions Unides ara fa tres anys. Si quan la humanitat té conflictes, en lloc d´agafar les armes tingués el costum de donar i agafar la mà dels altres, tal com ho fem per ballar sardanes, tindriem la pau que tots desitgem. Ara, primer la colla i després tots plegats, ballarem sardanes per agermanar Mahatma Gandhi i Pau Casals. A continuació ens agafarem de les mans i demanarem, interiorment i en silenci, que s´acabin les guerres i la pau regni per sempre més. Ho farem mentre escoltem el Cant dels Ocells, d´aquella grabació que Marta Casals ens va obsequiar a les Nacions Unides, tot i assegurar que és tracta d´una de les millors interpretacions d´aquesta obra que va fer el Mestre. DANSAIRES DEL PENEDÈS, NOVA DELHI, 7 de febrer de 2007