Enguany es compleixen quinze anys d´un fet transcendental en la història del sardanisme vendrellenc. Ara fa quinze anys que les colles sardanistes de la vila,
Dansaires del Penedès i La Lira, arribaren a una entesa de col·laboració mútua i decidiren unir les dues colles sobre la base de l´aprofitament dels components positius de cadascuna.

Acordaren que en aquesta unió, els Dansaires hi aportaven el potencial humà de la trentena de persones de què disposaven, la majoria de les quals era jovenalla, però que pel fet de no disposar d´una tècnica altament qualificada no aconseguien els resultats que volien.

D´altra banda, la Lira disposava d´aquesta tècnica qualificada, però que per manca de colla pròpia no la podia desenvolupar i, per tant, no se´n beneficiava ningú. Així, allò que La Lira hi aportà va ser la tècnica altament qualificada que atresorava, la qual li havia permès arribar a ser considerada com una de les tres colles millors de tot Catalunya de començament dels anys vuitanta, i a més, també hi aportà alguns antics balladors que volien afegir-se al projecte i que calien per acabar de completar la colla gran que en sortiria.

També acordaren que la direcció de la colla, el nom i la presidència correspondrien als Dansaires. En canvi la direcció tècnica aniria a càrrec de la Lira. Volgueren continuar amb el nom de Dansaires del Penedès pel valor que li donava l´antiguitat, que aleshores ja era de 50 anys, i van creure, sàviament, que calia preservar-lo de totes totes.

Per segellar la unió, i amb la finalitat de legitimar els acords a què arribaren i donarlos caràcter corporatiu, els posaren per escrit en un document, el signaren i el segellaren el 10 de maig de 1996.

Per als Dansaires va suposar una catarsi i es veieren abocats a canviar de xip en la manera de ballar i entendre les sardanes. Pot ser que un profà en el tema no ho entengui, però cal pensar que van caldre tres o quatre anys per adaptar els balladors dels Dansaires al nou sistema. Per sort, els que començaven de nou l´agafaven com si res, perquè no havien de canviar de xip.
El resultat ha estat que ara tenim una colla que té els origens en aquell llunyà 1946 i que es diu Dansaires del Penedès, però que balla com ho feia La Lira, i és fruit de
ponderar el bo i millor de les dues colles.

Ja quan vaig escriure el llibre “Sistema de ballar sardanes dels Dansaires del Penedès” (1999), hi vaig posar que els Dansaires són els continuadors del sistema de ballar de La Lira i l´exponent viu d´aquesta manera d´entre el ballar sardanes. Es podrà ballar més bé o més malament, però el manual de treball i l´estil de ballar és el mateix. Un estil de ballar sardanes que es fonamenta en el seguiment escrupolós del ritme amb un ballar reposat i senyor, que s´estima més la finor i la dolcesa, que no pas el ballar anomenat “màquina”, que la gran majoria de colles practica.

Recordo que l´Anna Serra n´estava encantada del pas que havíem fet i em deia que sempre valia més sumar i multiplicar que no pas restar i dividir.

Després de la unió de les dues colles i com a últim capdanser de la Lira que sóc, vaig anar a veure el president de La Lira Vendrellenca, que aleshores era en Vicenç Toldrà, per explicar-li l´entesa que havíem assolit les dues colles, i la resposta que en vaig obtenir va ser demolidora. Les seves paraules van ser exactament: amb aquest nom no entrareu mai en aquesta casa.
Responent així, palesava que no ho feia pas com a president de l´entitat, sinó que es va deixar portar per emocions i sentiments personals motivats pel fet que era germà de l´anterior capdanser del Dansaires, Joan Toldrà, que va deixar la colla amb fort descontentament.

Per tal com, vàrem haver d´esperar que a La Lira Vendrellenca hi hagués un nou president, i amb Francesc Caralt les coses ja van canviar. Des d´aleshores, i també amb els presidents que l´han succeït, les relacions han estat fluïdes i cordials. La colla fa els assajos, els concerts d´aniversari i els actes sardanistes que cal al local social de la Lira Vendrellenca, i també participa dels actes que la societat li demana.
Així, de vegades fem servir el nom compost “Dansaires del Penedès-La Lira”, com ara en els estands de l´Entimostra; o l´escut de La Lira Vendrellenca surt en programes i cartells que anuncien activitats de la colla.

El lloc d´assaig de la colla gran dels Dansaires del Penedès és la seu de La Lira Vendrellenca, per bé que fa dos anys que no assaja regularment perquè el grau de veterania que ja ha assolit i el fet de no participar al Campionat de Catalunya no requereix d´assajos continuats.
Altrament, les colles joves i infantils del grup assagen al Casal Familiar, perquè els és més assequible i per la relació antiquíssima que hi ha entre els Dansaires i el Casal.
La qual cosa no impedeix que continuem disposant del magnífic local social de la Lira Vendrellenca, que considerem que és casa nostra.
Després de llegir aquest relat històric hom es pot preguntar que quina cosa hi han guanyat els Dansaires, amb la unió. Doncs que adoptant els sistema de ballar de La Lira posaven fi a la dificultat endèmica que tenien de no saber ballar el ritme de sardana i als problemes d´avançament de compàs que patien; a més de considerar
que rebien, de forma legitima, el gran honor de continuar amb la filosofia i la manera de ballar que tants èxits havia donat a La Lira.
I La Lira, què hi ha guanyat si la colla que n´ha resultat es diu Dansaires del Penedès.
Personalment penso que hi ha guanyat molt. La colla que porta per nom Dansaires del Penedès ha mantingut viu durant tots aquests anys la filosofia i el sistema de ballar de La Lira, i el balla per tot el món.

Gràcies al treball constant, amb el pas del temps els balladors de la colla canvien i es rejoveneixen. Conseqüentment, El Vendrell té la gran sort de ser una de les poquíssimes viles de Catalunya que avui dia té colles sardanistes de jovent en actiu, les quals formen part del teixit cultural de la vila i ballen concursos arreu. Així, quan veig ballar els Joves Dansaires m´ emociono i penso que, efectivament, són els Joves Dansaires, però que ballen com la Lira. I que ballant com La Lira han guanyat dos
campionats de Catalunya. És un aiguabarreig fantàstic que fa que tot plegat sigui meravellós.

Enguany els Dansaires del Penedès celebrem el 65è aniversari amb el convenciment que aquell pas que vam fer les dues colles plegades ara ja fa 15 anys ha estat una aventura exitosa, profitosa i que encara continua ben viva.

I que per molts anys sigui.

Ramon Soriano i Rubió
Darrer capdanser de La Lira