COMMEMORACIÓ DEL 65È ANIVERSARI DE LA SARDANA SANT MARTÍ DEL CANIGÓ I EL MIL·LENARI DEL MONESTIR DEL MATEIX NOM
 |
|---|
ELS DANSAIRES A LA SALA DE MÚSICA DE VIL· LA CASALS |
CLIQUEU LA FOTO PER VEURE-LES TOTES |
 |
VÍDEO |
GLOSSA Un país sense memòria històrica és un país amnèsic. Els símbols i les tradicions formen part de la història de les nacions , són referents de la identitat col·lectiva i és bo de recordar-los i commemorar-los quan s´escauen dates importants que hi tenen a veure. La colla sardanista Dansaires del Penedès, el dijous passat dia 6, va voler commemorar el 65è aniversari de l´estrena de la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals i els 1000 anys de la consagració del monestir del mateix nom per un del pares de la pàtria, l´abad Oliva. La data exacte va ser el 10 de novembre de 1009. El monestir de Sant Martí del Canigó és un dels símbols de la nostra història llegendària i un referent de la mítica verdagueriana, a l´entorn del qual Mossèn Cinto descabdellà l´acció del gran poema èpic Canigó, que està considerat com a peça importantíssima de la Renaixença. Semblantment, Pau Casals, que vivia exiliat molt a prop del monestir, en va escriure un altre de poema, però no pas literari, sinó simfònic i en forma de sardana. Sant Martí del Canigó va ser, i és, la sardana de l´exili, i per les seves característiques està considerada com una sardana classica de concert i és la més llarga de totes.
Amb Sant Martí del Canigó, Pau Casals evoca la pàtria i és una composició que ben aviat assolirà un sentit nacional. És l´evocació dels paratges verdaguerians, en els quals hom hi veu l´origen de Catalunya, d´una Catalunya que amb la Guerra Civil va patir uns dels sotracs més forts de la seva història. La sardana Sant Martí del Canigó és la remembrança del món verdaguerià, que en el majestuós cant de tenora dels llargs podem intuir un cant d´esperança que ens corprèn, i en aquest sentit Verdaguer acaba dient: Lo que un segle bastí, l´altre ho aterra, De ben segur que Pau Casals tenia l´esperança que l´odi i la guerra tampoc tirarien a terra ni esmicolarien el seu país, Catalunya. |
|---|
CELEBRACIÓ DE LA COMMEMORACIÓ
L´acte commemoratiu es va celebrar a Vil.la Casals del barri marítim de Sant Salvador, el dia del sant del mateix nom. De primer, la colla va protagonitzar una sessió fotogràfica a l´estança més noble de la Vil·la, la Sala de Música, i quan ja la van tenir enllestida sortiren als jardins per començar la celebració. Les paraules de presentació van anar a càrrec de Jordi Pell, que va ser un dels components de la colla fundadora dels Dansaires del Penedès, i és també, un destacat estudiós de la sardana al Vendrell. L´ajuntament de la vila hi va ser representat per l´alcalde Benet Jané i la regidora Àngels Turdiu. Tant Pell com Benet van glossar els motius i els valors que justificaven la celebració de l´aniversai d´aquesta sardana i el mil.lenari del monestir. A més, l´alcalde del Vendrell va afegir que “calia reconèixer la bona pensada que havien tingut els Dansaires del Penedès de celebrar aquest acte, per bé que ja ens tenen acostumats a sorprendre´ns organitzant esdeveniments com aquest”, va dir. Seguidament, la colla va formar rotllana davant l´estàtua d´Apolo que presideix els jardins, i per escenificar la doble commemoracíó es va posar a ballar Sant Martí del Canigó al so de la cobla Reus Jove. La festa d´aniversaris va finalitzar amb la ballada d´una sardana pel públic força nombrós que hi va assistir, tot formant una gran anella al voltant de l´estany central dels jardins de Vil·la Casals. |
.....................
.............
............