Més endavant, el guia va aturar la caravana de cotxes en un altre lloc, el qual, aquest cop, sí que va ser de l´agrat dels nostres sardanistes, i com que ja anaven canviats de roba, es disposaren a començar d´immediat l´acte per a la pau.

Es feia molt estrany veure una colla sardanista fer un galop pel desert

Si a Petra no van poder fer el galop perquè hi havia massa gent, al Wadi Rum, com que eren sols al mig d´un desert no hi havia aquest tipus d´impediment, i en aquell indret on les muntanyes descrivien una mitja lluna, van fer un galop ben bonic i dansaren la sardana que tenen dedicada a la pau i que porta per títol Dansaires del Penedès per a Pau Casals a l´ONU del sardanista de la colla Ramon Soriano.

Tot seguit i com ja és tradicional en els seus viatges en van fer una altra, de rotllana, aquest cop per escoltar El cant dels ocells, la composició de la qual era força original, ja que la formaven els 31 expedicionaris catalans, el guia, els conductors i els policies que protegien el grup de possibles malfactors. Va ser l´acte més emotiu del viatge i cal fer esment que el silenci que regnava en aquella part del desert era absolut, no se sentia cap mena de soroll, ni el vent que en aquell moment no bufava.

Era tant el silenci que hi havia, que si algú de la rotllana gosava bellugar-se un pèl, el cruixit de la sorra ressonava entre les muntanyes. Amb tanta quietud, hom podia escoltar El cant dels ocells amb total plenitud, al mateix temps que desfermava les emocions més intimes de cadescú.