PETRA

La colla sardanista Dansaires del Penedès ha tornat del viatge a Jordània i Síria, països que va visitar de l´ 1 a l´11 de març.

El motiu de la sortida era viatjar per aquests països de l´Orient Mitjà per conèixer la seva cultura, la gent, la història i ballar sardanes als llocs més emblemàtics i mundialment coneguts que tenen

Van haver de carregar en burros els vestits i els estris que els calia per ballar.
 
De tanta gent que hi havia, no van poder fer el galop que tenien pensat
 
Es van canviar de roba en una cova
 
Van ballar la sardana Per tu Rita

Els dos primers dies els van dedicar a visitar la capital de Jordània,Amman, i rodalia; fins que al final del segon dia i anat en direcció sud arribaren a la ciutat perduda de Petra, sens dubte el destí més impactant del viatge. Petra va ser la capital del regne delsnabateus, i és tanta la importància monumental que té, que tot i ser una relíquia del món antic, no fa pas gaire temps que ha estatinclosa en la llista de les set noves meravelles del món.

 

És per tot plegat, que els Dansaires van triar Petra per fer-hi la primera ballada de sardanes, la qual no fou ser gens fàcil de dur a terme sinò tot el contrari, ja que van haver de superar uns fets d´antuvi imprevisibles que al capdavall afegiren més mèriti emoció a laballada.

A la ciutat s´hi accedeix per un congost estret i molt alt anomenat Siq, que té gairebé dos quilòmetres de llarg i no hi deixen passar cotxes, tan sols rucs i carruatges petits.

Per tal com, els sardanistes
vendrellencs van agafar els vestits i els estris que els calia per ballar sardanes i els carregaren en burros perquè els portessin fins arribar a plaça de la tomba del Tresor, el principal i més conegut monument de Petra.
Un cop allí, , van demanar al guia que portaven que els cerqués
un lloc per poder-se canviar de roba i vestir-se de sardanistes amb
certa intimitat. El guia, de comú acord amb els beduïns que tenen
cura del lloc, els conduí fins a una casa típica de
Petra que hi ha
allà mateix -en realitat era una cova esculpida i buidada a la roca però
el fet de treure la tanca que en barrava el pas ocasionà l´esverament
     
d´uns beduïns que no hi estaven d´acord perquè es veu que era un lloc privat i no volien que hi entressin estrangers, però que amb bones explicacions i insistència van poder ser convençuts.

Així i tot, quan van veure que les noies anaven amb les faldilles
tan curtes, segons el seu parer, volien que es tapessin i ballessin amb els pantalons que portaven per anar pel carrer, a la qual cosa els components de la colla s´hi van negar amb contundència ja que si ballaven amb pantalons deslluiria la festa, i calgueren més explicacions i teràpia de convenciment per part del guia i els beduïns més tolerants.
Un cop foren superats aquests ensurts anecdòtics però que podien haver fet perillar la ballada, colla vendrellenca volia començar l´ actuació amb un galop de fantasia accedint a la plaça recorrent els darrers metres del Siq, però era tanta la gernació que hi havia aquella hora a Petra i el Siq estava tan atapeït, que en va impossibilitar la realització i anaren directament a ballar.

N´hi havia tanta, de gent a aquella hora, perquè era la millor del dia per contemplar la façana de la tomba del Tresor, ja que pel març el sol tan sols hi toca de les deu a quarts de dotze del migdia.
Quan els Dansaires del Penedès es van posar a ballar de lluïment tota aquella gent que estava espectant perquè ja feia estona que els veia tombant per la plaça i l´enrrenou abans esmentat, es van apropar a la colla i l´encerclaren per veure com dansava de lluïment la sardana Per tu Rita de J.M.Puigferrer.

En acabar, en van ballar una altra de germanor amb tots el integrants del grup i també amb altres catalans que hi havia, els quals no s´acabaven de creure que haguessin pogut participar en una ballada de sardanes en aquella part tan llunyana del món.
 
 
Curiosa foto de la Petra sardanista