Quan ja havien deixat Jordània i a bona hora del matí del primer dia d´estada a la capital de Síria, Damasc, van rebre una trucada telefònica de Catalunya Ràdio per ser entrevistats en directe per Quim Rutllant, conductor del programa de sardanes i cultura popular, Mans. Així, tot Catalunya va tenir notícia de les actuacions que els Dansaires duien a terme per aquelles exòtiques contrades i de l´excepcionalitat que el fet suposava.

Van fer un galop per l´avinguda de columnes més llarga del món

A mitja tarda, després d´haver visitat Damasc, enfilaren la carretera en direcció est per endinsar-se pel desert sirià fins arribar a Palmira, coneguda com a grandiosa i majestuosa ciutat de l´antiguitat, on també hi van voler ballar sardanes per la gran importància històrica i arqueològica que tè. Per aquesta nova actuació, la sardana que triaren per dansar fou la que porta el nom, del tot escaient, A Palmira del compositor empordanès Jaume Cristau.

Tot sol, el fet de ballar sardanes en un lloc tan allunyat de Catalunya ja és digne de tota consideració, per bé que a Palmira, el galop de fantasia va ser la cosa més impressionant que hi van fer, per l´espectacularitat del lloc en el qual esdevingué.

Entre anar i tornar van fer centenars de metres a galop per l´avinguda de columnes, i quan tornaren a ser a l´arc triomfal des d´on havien sortin, es van posar a ballar la sardana que té el mateix nom que la ciutat, com hem dit A Palmira.

Abans de donar per enllestida l´estada a l´enclavament, encara volgueren anar a fer-se una fotografia a l´edifici més sencer que hi resta d´empeus , el teatre, per bé que tenien la dèria de fer-la des d´una prespectiva concreta i molt original.

Tanmateix, quan hi van arribar es van trobar que una porta de dos batents ho impedia perquè estava mig tancada, i per fer la foto com volien calia que fos oberta de bat a bat. Aleshores, demanaren als guardies que si podien obrir el batent tancat, i en aquell moment es va produir una altra situació ben estrambòtica: com que fent força amb les mans no podien perquè es veu que feia anys que no s´obria, sense fer el ronsa gens ni mica començaren a donar cops amb un mall i no van parar fins que la van obrir.