Els Dansaires del Penedès, quan viatgen pel món, es troben que han de fer coses ben curioses i insólites per poder ballar sardanes, i passa força sovint que el lloc on s´han de canviar de roba no és adequat per a la tasca.
A tall d´exemple, a la mesquita Blava d´Istambul (2001), com que l´hotel on s´allotjaven era lluny i aquell dia no tenien autocar, no van tenir cap més remei que treure´s la roba d´anar pel carrer i vestir-se de sardanistes als jardins que envolten el temple. Fou aleshores quan van ser descoberts per un policia que es va trasbalçar en veure uns “pocavergonya” que es treien la roba en un lloc públic i començà a tocar el xiulet amb perseverança, de ben segur per aturar-los i demanar reforços. A corre-cuita van anar a tranquilitzar-lo explicant-li què pretenien i encara bo que va parar de tocar.

La fotografia ens mostra com els components de la colla es canvien de roba a l´interior de la cova a peu dret i sense cap comoditat, tot i ser a dins d´una casa; per bé que, al capdevall, té el descàrrec de ser un habitatge troglodita

A l´hora abillar-se de sardanista per a l´audiència papal (2002), guardies suïssos de paisà els van conduir a una estança prou digne. Altrament, per ballar a les Nacions Unides (2004), abans d´anar-hi van tenir cura de demanar un lloc per a l´afer, i per bé que era molt a la vora d´on havien de ballar, els van donar una habitació petita i estreta on hi amuntegaven andròmines coberts de polsim.

Tanmateix, a Núbia (Egipte 2005) , els amfitrions, tot i essent molt humils, els van oferir una casa ben condicionada amb catifes a terra perquè en disposessin.

A l´Índia (2007), al Taj Mahal, van haver d´entrar en un recinte militar, creuar un riu amb barca carregats amb els vestits i altres estris, i hagueren de canviar-se de roba al bell mig del descampat que forma la llera del riu, sense cap protección visual i encara gràcies.