L´ILLA DE SANTORINI

 

El dia següent al matí arribaren Santorini, que juntament amb Mikonos, eren el destí més exòtic del viatge. L´actuació que hi tenien previst era a la plaça de la localitat d´Oia, amb les característiques cases blanques i de colors damunt la cresta volcànica, que donen fama internacional a Santorini.

A Oia volien començar fent un galop d´entrada, però van veure que hi havia una cosa que els ho impedia, i no era pas cap policia ni cap guàrdia ni tampoc cap vigilant; sinó els gossos del poble que jeien a la plaça prenent el sol i que per més crits i veus que fessin per espantar-los, no es movien.

Sort en tingueren, que un veí del poble va intervenir escridassant els gossos i els va fer fora amb un no res, per la qual cosa van pensar que aquells animals no devien entendre pas el català, és clar. Així, amb la música ben alta van començar el galop donant dues voltes a la plaça, però, sorprenenment, es veu que el gossos no s´havien donat per vençuts i van tornar a fer acte de presència, bordant i intentant mossegar les cames dels dansaires. Afortunadament ho feien a contracor, com si només fos per l´instint genètic i prou o tan sols devien voler quedar bé davant dels seus amos.

Quan per fi acabaren el galop, que segurament va ser el més accidentat de tots els 63 anys de vida de la colla, es disposaren a ballar de lluïment la sardana Raig de sol d´un blau estiu de Jordi Paulí, perquè el sol, el color blau i l´estiu són elements inseparables de Santorini. Després de ballar la sardana de germanor en què hi van participar els acompanyants de la colla que en sabien, van anar al terrat d´una de les cases del penya-segat per crear la postal més bonica de Santorini amb dues parelles ( perquè no h´hi cabien més ) de la colla puntejant i obtenint un resultat difícilment millorable.

 

................