ELS JOVES ALMOGÀVERS

A la tarda, el vaixell va arribar a Mikonos i l´endemà a Rodes; ara bé, la nit abans de finalitzar el creuer, la direcció del vaixell, que havia tingut notícia de la presència d´una colla sardanista a bord, els va demanar que ballessin una sardana amb la finalitat que els altres passatgers coneguessin la dansa. Evidentment que la colla s´hi va avenir i la sardana que van ballar fou Al mestre Puigferrer de Coll i Ferrando, la qual era la que tenien pensada de ballar a l´Acròpolis d´Atenes.

Fins ara, les sardanes que havien ballat eren peces, el títol de les quals tenia relació amb el lloc que havien de ser ballades; altrament, en aquesta ocasió la sardana fou triada no pas pel títol sinó per la música, especialment la dels curts, perquè sembla talment que sigui una marxa de guerra, de batalla o de combat; com si fos la música que devia acompanyar el valents Almogàvers quan al segle XIV conquistaren aquelles terres per a Catalunya. Tanmateix, ara no eren els Almogàvers, eren els Joves Dansaires o ben bé podríem dir els “ Joves Almogàvers”, qui repetiren simbòlicament i pacífica la gesta medieval.

Un cop a Atenes, quan visitaren l´Acròpolis, com que els havien dit que en ser un recinte arqueològic tampoc hi podrien ballar, van triar un lloc des del qual es veiés força bé el Partenó , a fora de la porta d´entrada, per anar-hi a ballar cap el tard. Quan van arribar a l´hotel després acabar les visites del dia, es vestiren de sardanistes i amb metro anaren fins al lloc que havien dit que hi ballarien. Però tot i ser un dia clar, un núvol va tapar el sol i esperaven a veure si passava perquè sempre val més fer les coses amb sol, per bé que com que trigava de tornar a sortir van començar i tirar pel dret. Va ser aleshores quan els que tenien cura del lloc els van dir allí ho hi podien fer rotllana perquè encara era dintre de la zona de protecció arqueològica, en canvi, si que la podien fer si s´enretiraven deu metres. Així, doncs, canviaren la colla de lloc i encara es van sentir afortunats per aquella prohibició, perquè va tornar a sortir el sol i la festa va sortir més lluïda.

I així, a grans trets, acaba el relat del periple sardanista dels Dansaires del Penedès pel Mediterrani Oriental, el qual, com es pot comprovar, ha estat d´allò més ric i fructífer en esdeveniments, deixant petjada sardanista i catalana per tots aquests lloc esmentats, els quals figuren en el llistat des destins de primer ordre mundialment reconeguts.